http://www.rodamots.com/rss.asphttp://www.rodamots.comcaCada dia un motMS-ASPhttp://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3165http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3165mullader, merder (col·loquial).
   Quin cacau, a l’estrena de la pel·lícula!
   Després del partit s’armà un cacau de por.]]>http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3164http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3164col·loquial).
   A l’oncle fes-li compliments; mira que té molts cacaus!]]>http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3163http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3163col·loquial)  Xut molt fort.
   Batista ha deixat la pilota per a Roca que, amb un cacau impressionant, ha marcat l’1 a 0 al minut 17.
Hi ha molts mots per a designar un xut molt fort, però no tots apareixen al DIEC (i menys en aquesta accepció): gardela, gleva, ceba, ceballot, canyardo, nata, fava, castanya, engaltada, canonada, obús, míssil, barrada, cacauet...]]>http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3162http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=31621  El buit on està el rodet del molí d'aigua.
2  Canal ample que va des de la roda fins a la paret del molí d'aigua, i per on l'aigua s'escola.
Antigament, cacalt; variants: carcau, càcol, cacos i cacuet. També: carcabà]]>http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3161http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3161Arachis hypogea). Fruit o gra comestible del cacauet; llavor del cacauet.
   Els cacaus es mengen pelats, torrats i salats, com a aperitiu. També se’n treu un oli i se’n pot fer mantega.
La forma cacau és la més usada sobretot en valencià i altres parlars occidentals; la forma més general és cacauet.]]>http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3160http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3160   No m’agrada anar en viatges organitzats perquè ho veus tot de rapafuig.
   Ahir vaig estar en el teu poble, però no vaig passar per casa dels teus pares perquè vaig anar de rapafuig.
També: d'arrapa i fuig, d'arrapa-i-fuig, d'arrapa-fuig

Eugeni S. Reig, a Valencià en perill d’extinció (2a ed., 2005), diu: «Aquesta locució és d'us quotidià a València ciutat, a on sempre s'usa la variant de rapafuig i mai altres variants formals com ara d’arrapa i fuig, d’arrapafuig o de rapa i fuig. El seu ús és tan corrent que s'empra fins i tot quan es parla castellà.»]]>http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3159http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3159   Es coneix que t’agraden molt els ous ferrats: te’ls menges a cremadent!
   Romancegen tot el dia i després han de fer la feina a cremadent i de qualsevol manera.]]>http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3158http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3158   Avui he dinat amb una esgarrapada.
També: amb dues (o quatre) esgarrapades; d'una esgarrapada
   Es vestí amb quatre esgarrapades i es calçà sense posar-se els mitjons.
   T’escric aquest missatge d’una esgarrapada; quan ens trobem ja et donaré més detalls.]]>http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3157http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3157   En un dir ai ja ho teníem tot preparat.
També: en un ai; el temps d'un ai
   Li va estirar el portamonedes i en un ai es va perdre entre la gent.
   Em va fer la caricatura en un ai.]]>http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3156http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3156   En dir-los que anàvem a la platja, es van posar els banyadors en un batre d’ulls.
   En un batre d’ulls va desaparèixer de la sala; no vam tenir temps ni de saludar-lo.
També: en un tancar i obrir d'ulls; en un girar (o en un girant) d'ulls]]>http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3155http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3155   En no tenir parpelles, la majoria dels peixos no poden tancar els ulls i per això creiem que no dormen.
   Obria i tancava les parpelles perquè li havia entrat una busca a l’ull.
També: palpebra, pipella, parpall, pàrpol, parpre...]]>http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3154http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3154Gola; espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag.
   Té un os entravessat a la gargamella.
En valencià també s'usa la forma gargamell (masculí).]]>http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3153http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3153   Tenia el clatell colrat pel sol.
   Es va posar les mans al clatell mentre contemplava el paisatge.
«Té es mal en es turmell, i li curen es clotell», es diu de qualcú que aplica remeis inadequats, fora de lloc (Balears).
També: clotell, bescoll, bascoll, nuca, tos, occípit.]]>http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3152http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3152   Em feia pessigolles a les aixelles.
   El van agafar per les aixelles i el van arrossegar pel pati.
«Néixer amb el pa sota l'aixella» (o «...amb un pa...»): comportar, el naixement d'un infant, l'existència dels mitjans que li calen per a viure; néixer a casa rica.]]>http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=3151http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=31511  Protuberància òssia del peroné i de la tíbia en el lloc on la cama s'ajunta amb el peu.
   Va col·locar malament el peu en l’esglaó i es va torçar el turmell.
2  Regió corresponent a aquesta protuberància, incloent-hi generalment la part inferior de la cama.]]>