Cada dia un mot / 2501 / dilluns, 31 de maig del 2010
xibeca [2]  (f)
(col·loq.)  Ampolla de cervesa d'un litre.
[Etimologia — De la marca registrada de cervesa Xibeca, del mot que designa l'ocell del mateix nom.]
Vam fer un àpat a base de molt pa, poc formatge i una xibeca. La qüestió era seure, fumar, deixar passar el temps. Sèiem, fumàvem, tractàvem de veure passar el temps consultant contínuament les agulles del rellotge. Cada vegada que obrien la porta del carrer, em cridava l'atenció la manera que tenia de ser aquella tarda: delicadament daurada, tremolosa de tan pura, com si estigués, no en contra ni a favor, sinó fora del temps, i, per excepcional, trencadissa, sotmesa a un risc imprevisible.
• Xavier Benguerel, Els vençuts (Madrid/Barcelona: Alfaguara, 1969), pàg. 143

He sentit, també, el rot d'obra, que té aquell baf de Xibeca d'havent dinat. He patit, diguem-ho clar, el rot de futbol, d'aquell espectador de dues files enrera que se li'n fot estar envoltat de més gent i que s'esbrava, com si res, amb la boca oberta. Tot això, en només set dies.
• Xavier Bosch, «Rots» (Avui, 11 de juny del 2007)
*** Del 4 al 6 de juny se celebra la fira De Tot Cat al Palau de Fires de Girona. Per anar-nos-hi ambientant, aquests dies veurem unes quantes marques d'aquelles que han esdevingut pràcticament genèriques i que en alguns casos —com el mot d'avui— han entrat al diccionari i tot. ***
L'altra xibeca
http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=1985
Els cinc mots de la setmana passada (etimologies curioses)
http://www.rodamots.com/mot_grup.asp?nm=2496-2500
De Tot CAT
http://www.detotcat.cat/cat/index.php
Cada dia un mot / 2502 / dimarts, 1 de juny del 2010
tebeo  (m)
Revista infantil d'historietes il·lustrades.
   Quan estàvem malalts el pare sempre ens comprava tebeos per distreure’ns.
[Etimologia — Del nom de la revista infantil TBO, publicada a Barcelona del 1917 al 1998 (amb algunes interrupcions).]
Cadascú té el seu «ideal» de professió. Jo, com a escriptor, hauria volgut ser un gran novel·lista, un dramaturg genial, un poeta líric de primera categoria; un filòsof d’acadèmia, si més no. Però hi he renunciat. Amb llàgrimes de sang, plorades damunt de quartilles inútils, hi he renunciat. He de conformar-me a escriure tebeos. El que acostumo a escriure, perquè no en sé més, són papers com aquest, tebeos per a intel·lectuals.
• Joan Fuster, 5 de febrer del 1954, dins Obra completa, vol. 2

Després va arribar el Capitán Trueno i els seus castos amors amb Sigrid. Al joves lectors, Víctor Mora mai no ens va donar el gust de veure entre els dos enamorats ni una trista besada de les anomenades de «cine»; no li ho podrem perdonar mai. Per a les nines hi havia «tebeos» específics: els Claro de Luna. El dibuix no se'm donava malament i vaig aprendre a copiar el tipus d'al·lota que sortia a la col·lecció. Omplia planes i planes de dibuixos de nines, sempre amb la mateixa cara, però diferents vestits.
• Conxa Forteza, «Els llibres i/o jo» (Diari de Balears, 24 de setembre del 2008)
*** Aquesta setmana: marques esdevingudes noms comuns ***
Joan Fuster: Els falsos adults i els tebeos
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=jf_adults
L'escreix / Per què el TBO es diu TBO?
http://www.rodamots.com/amesames.asp?nm=2502
Cada dia un mot / 2503 / dimecres, 2 de juny del 2010
rifacli
Nom genèric per a designar neules, galetes, carquinyolis, etc.
[Etimologia — De la marca Rifacli, formada el 1917 amb la primera síl·laba del nom i els cognoms del fundador de l'empresa del mateix nom, Ricard Farrer Climent, dedicada a la fabricació de neules, galetes, creps i altres productes semblants.]
Va ser en aquesta època, també, i després de la promulgació dels plans d'estabilitat del règim, que Rifacli va fer el salt qualitatiu, i va iniciar les exportacions a l'estranger: França, Anglaterra, Alemanya o els Estats Units —fins i tot se sap que aquests darrers enviaven rifaclis als soldats nord-americans que hi havia al Vietnam.
Òscar Palau, «El sabor més genuí de la Conca» (El Temps, 18 de juny del 2002)
*** Aquesta setmana: marques que esdevenen noms comuns ***
Una capsa de rifaclis
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=rifacli
Els vanos Rifacli
http://ves.cat/afT2
Cada dia un mot / 2504 / dijous, 3 de juny del 2010
cacaolat  (m)
Batut de llet, cacau i sucre.
[Etimologia — De la marca Cacaolat, producte patentat el 1931 per Joan Viader Roger. Va ser el primer batut de cacau fabricat industrialment a tot el món, comercialitzat per l'empresa Letona.]
Altres empreses han comercialitzat llet amb cacau, i no dubto que siguin bons productes, però jo tinc un motiu afegit per demanar aquesta marca, que ha aconseguit el gran èxit de convertir-se en genèrica: perquè es demana un cacaolat com es demana un tebeo o un motxo.
   El meu motiu especial neix amb el servei militar. Després d'un parell d'hores d'instrucció feta sota un sol inclement, anava a la cantina i em bevia dos cacaolats seguits i ben frescos. Aquell moment era com una aproximació al paradís. La xocolata líquida m'esborrava de la boca el gust de la pols. Fa 60 anys, d'això.
• Josep M. Espinàs, «Una vida amb Cacaolat» (El Periódico de Catalunya, 13 de setembre del 2008)

Mare, vui un cacaulaaat. Cacaolat amb els cereals de xocolata? No veus que et faria mal la panxona? Però és que amb iet no m'agraden, la iet està plena de coses. És clar, beneita, són els kellogs, no els has volgut tu mateixa? No!, io vui un cacaulat. I dezpréz un patatxup.
• Pau Vidal, El parevostre: manual per combatre la descendència (Barcelona: La Magrana, 2000)
*** Aquesta setmana: marques que esdevenen noms comuns ***
El Cacaolat. Història d'un producte català
http://jviader.com/viader/cacaolat/cacaolat000.html
Josep M. Espinàs (Barcelona 1927) a lletrA
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-maria-espinas/detall
Josep M. Espinàs a CD1M
http://www.rodamots.com/autor.asp?tipus=Espin%E0s,%20Josep%20M.
Cada dia un mot / 2505 / divendres, 4 de juny del 2010
vamba  (f)
Sabatilla de sola de goma, utilitzada generalment per a fer esport.
Sovint també s'escriu bamba, tot i que aquesta forma (encara) no consta als diccionaris. Segons Albert Pla Nualart, caldria «escriure tota mena d'estrangerismes de la manera més fàcil i previsible. Si catalanitzem, catalanitzem fins al final. És més fàcil i previsible bamba i pusle que no pas vamba i puzle» (Això del català: podem fer-ho més fàcil?, Columna, 2010).
[Etimologia — De la marca registrada de calçat esportiu Wamba.]
La gent que els dies de festa s'aixeca d'hora, tenir-ho tot planificat, renunciar. La gent que creu que té la veritat, la gent que creu que ha de dir-la, la gent que menteix per fer mal, les ideologies. La traïció a l'amic, la gent que no té enemics, l'ultratge de la bellesa. Menjar a qualsevol lloc, no cedir al caprici, que res no et faci il·lusió, el migdia. L'aigua natural, fer esport, les vambes. Els dimarts, i que estigui tancat el bar de la cantonada.
• Salvador Sostres, «Coses que ens molesten», dins Escric molt bé (Barcelona: Ara Llibres, 2003), pàg. 28

A última hora s'ha afegit al debat la proposta de vetar un altre grup de turistes provinents de països del Golf que tenen la mania d'anar a comprar al passeig de Gràcia massa tapades. Així doncs, què hem de fer? ¿Com ens hem de vestir? ¿Ni massa roba ni massa poca? Potser haurem de crear una nova figura a les entrades de la ciutat que decideixi si anem prou decents o ens passem per accedir-hi. Un macarra de discoteca amb un dress code clar i català que digui, darrere les ulleres fosques: «Bambes no».
• Najat El Hachmi, «Tapa't, però no massa» (El Periódico de Catalunya, 25 de maig del 2010)
*** Aquesta setmana: marques que esdevenen noms comuns ***
L'escreix / Sobre cacaolats i xólecs
http://www.rodamots.com/amesames.asp?nm=2504
Altres mots derivats de marques a CD1M
http://www.rodamots.com/tema.asp?tipus=marques