Cada dia un mot / 2481 / dilluns, 3 de maig del 2010
per postres
Per si no fos prou, a sobre.
   No tan sols són pocs, sinó que, per postres, estan mal avinguts.
[Etimologia de postres — Del castellà postre, extret de postrero, alteració de postremor, del llatí postremus, superlatiu de posterus, 'darrer'.]
Cal força disciplina, molta paciència i uns reflexos felins per garbellar emilis amb l'objectiu de no quedar cibernèticament colgat. I si, per postres, resulta que el destinatari és de mena curiosa i té la mania, com em passa a mi, de llegir-ho tot encara que sigui en diagonal, llavors el problema s'agreuja fins a límits insostenibles.
• Carles Ribera, «Eixamplament» (Presència, 2 d'abril del 2010)

Tres partits, tres polítiques i un gran silenci sobre el país que havien de construir que només es trencava per posar de manifest, i de manera escandalosa, els desacords de fons. No han mancat els fets, no. Ni els ruixadets finíssims, no. El que passa és que han estat contradictoris, han anat en direccions diferents i, per postres, uns s'han dedicat a humitejar allò que els altres havien posat a assecar.
• Salvador Cardús, «Independència de criteri» (Avui, 4 d'abril del 2010)
*** Avui s'escau el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa; aquests dies aprofitarem l'avintentesa per veure lliurement uns quants mots miscel·lanis trobats en retalls de premsa. El d'avui, per postres, no apareix a cap dels diccionaris usuals. ***
La llibertat de premsa al món
http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=1858778
Presència
http://presencia.cat/
Els cinc mots de la setmana passada (sinònims de barjaula)
http://www.rodamots.com/mot_grup.asp?nm=2476-2480
Cada dia un mot / 2482 / dimarts, 4 de maig del 2010
ballar els nanos
(a algú) Adular-lo, procurar complaure'l, obsequiar-lo sorollosament.
La locució ballar els nanos ve del costum d'anar els nanos (o nans) a ballar davant les cases principals per obsequiar els senyors en la festa de Corpus (Castelló). És una expressió valenciana, com també, amb el mateix significat, ballar l'aigua: No cal que em balles l’aigua, que no t’he de deixar eixir esta nit. I demà ja vorem! En mallorquí també es diu ballar a algú l’aigua davant.
[Etimologia de nano — Variant de nan, del llatí nanus, nana, i aquest, del grec nãnos, mateix significat.]
Hi ha un model d'oposició (i buscaré un exemple de fora de casa per no ferir susceptibilitats) que representen a la perfecció els tres tenors del govern català. El PSC, ERC i ICV. Quan en nombre de huit els republicans van arribar a la Carrera de San Jerónimo, el diputat Tardà va pronunciar aquella contundent frase: «Que la moqueta no ens faci traïdors». Però van acabar ballant-li els nanos a Zapatero i així els ha anat. La regidora d'ICV a Barcelona, la senyora Mallol, deia a la TV3: «Estic més a prop dels okupes que dels especuladors»; dies més tard, el seu marit, el conseller Saura, també d'ICV, enviava els Mossos d'Esquadra a desallotjar okupes.
Enric Nomdedéu, «Oposicions» (Pàgina 26, 18 d'abril del 2008)
*** Aquesta setmana: retalls de premsa ***
Enric Nomdedéu: «Oposicions»
http://pagina26.com/opinio/3119-oposicions.html
Coses que fan els subscriptors de CD1M: Puntes i organdí, de Maria D. Salat
http://ves.cat/aeQl
Cada dia un mot / 2483 / dimecres, 5 de maig del 2010
rerepaís  (m)
Interior d'una regió per oposició a la costa, a la vora del mar.
[Etimologia — De rere- (del llatí retro, 'rere' o 'darrere') i país (del francès pays, mateix significat, i aquest, del francès antic paiis, del llatí tardà pagensis, 'pagès', derivat de pagus, 'camp, indret rural').]
I tanmateix, això que li havia succeït no és res que no sigui freqüent entre molts ciutadans de Barcelona, on les expressions d'estranyesa o d'incomprensió davant de qualsevol accent o dialecte del català que no sigui el que ells fan servir (i que ara no entraré a qualificar) són el pa de cada dia. Ni tan sols cal que l'interlocutor vingui d'un indret extraterrestre com Mallorca: amb que procedeixi de racons exòtics com les terres de Ponent, el delta de l'Ebre o les comarques de l'anomenat rerepaís, n'hi pot haver prou perquè es reprodueixi el problema.
• Sebastià Alzamora, «Blaveros catalans» (Avui, 14 de febrer del 2009)

Les sortides de vacances han estat bones per constatar, al llarg de tota la franja mediterrània, les veritables dimensions de la depredació. Submergits en la crisi, hem pogut contemplar els esquelets insepults dels edificis abandonats a mig fer, les grues aturades que podrien servir de forques per penjar-hi els responsables del daltabaix. La premsa d'aquest estiu ha anat plena de cròniques sobre la patètica situació de la costa i de part del rerepaís. Només amb uns quants titulars, escollits a l'atzar, n'hi ha prou per exposar la situació: «Creixement desmesurat i desordenat», «Terrible desgavell urbanístic», «Edificació massiva, urbanisme salvatge», «L'epidèmia del totxo envaeix el territori»... I, sobre tots, aquest: «La costa, convertida en un mur de ciment».
• Narcís-Jordi Aragó, «El mur» (El Punt, 28 de setembre del 2009)
*** Aquesta setmana: retalls de premsa ***
L'escreix / Ballar o veure ballar, aquesta és la qüestió
http://www.rodamots.com/amesames.asp?nm=2482
Sebastià Alzamora: «Blaveros catalans»
http://paper.avui.cat/article/dialeg/154568/blaveros/catalans.html
Altres mots compostos a CD1M
http://www.rodamots.com/tema.asp?tipus=mots%20compostos
Cada dia un mot / 2484 / dijous, 6 de maig del 2010
l'altre dia de pagès
Dia indeterminat i ja passat, però no gaire llunyà (Balears).
També: l'altre (o l'altra) diassa
Tornant als grafits. L'altre dia de pagès en vaig descobrir un de magnífic. Era, i hi és encara ara si no l'han fet malbé, al marge esquerre d'un dels ponts de l'autopista, just a l'arribada a Inca venint de Ciutat, exactament el d'abans de prendre la desviació per enfilar cap a Sineu s'ha dit. El retolat crida a l'espai obert fort i ample, en color vermell i en lletres ben grosses: «YO SIN TI ME MARCHITO», i just baix l'autor (o autora) hi dibuixà una flor, possiblement una margalida. Magnífic. Extraordinari. Quasi em vaig passar la bifurcació per la que m'havia de desviar, surant dins el núvol que la meva imaginació mercadejava.
• Biel Florit, «Una de grafits» (Diari de Balears, 13 d'agost del 2008)

L'altre dia de pagès vaig veure una notícia per la televisió que la vaig trobar, si més no, esperpèntica. Resulta que es deia que el carburant s'havia encarit, respecte de l'any anterior, devers un 30%; paralel·lament, la notícia es complementava tot dient que una multinacional del petroli —ara no li faré propaganda gratuïta— havia incrementat els seus beneficis, respecte al mateix període, en un percentatge igual o superior al que ja he dit.
• Rafel Crespí, «I si ens posàvem a guaret?» (Diari de Balears, 30 de maig del 2008)
*** Aquesta setmana: retalls de premsa ***
Diari de Balears
http://dbalears.cat/
Gabriel Florit (Sineu, Mallorca 1944)
http://www.escriptors.com/autors/floritg/pagina.php?id_sec=2540
Cada dia un mot / 2485 / divendres, 7 de maig del 2010
badomies  (f pl)
1  Faules, notícies falses, impostures.
2  Despropòsits, disbarats.
També: badomeries
[Etimologia — Probablement de mahomia, derivat de Mahoma, amb dissimilació de la m- en b- i amb presència de -d- per influx de badoc.]
D'altra banda, en qüestions de literatura, i més en català, tot és difícil sempre. En aquesta literatura hi ha massa autors valuosos envoltats de silencis no sempre involuntaris, mentre el personal s'alegra discutint les badomies de torn. Així no hi ha manera d'encertar. Per exemple, els nostres millors escriptors s'han passat anys pregant per l'aparició d'una crítica més exigent, que servesca de filtre o d'orientació, i quan per fi sorgeix algun crític una mica rigorós i capaç de destriar el gra de la palla, resulta que el primer saltataulells barrut i meticulosament indocumentat que rep el títol de periodista pot titlar-lo, de la manera més impune, d'inquisidor salvatge i bèstia abominable, i tothom tan feliç. No anem bé.
• Enric Sòria, «Justícia poètica» (El País [Quadern—Comunitat Valenciana], 7 d'octubre del 2004)

Poca gent sap que Radio Macuto va existir. Saber una notícia per Ràdio Macuto significa que algú s'assabenta d'una informació que no és del tot pública i que corre de boca en boca, en cercles reduïts. Tot sovint són enraonies vanes, rumors infundats, faules, badomies, que és una paraula que ningú no gosa dir sense barba postissa. Radio Macuto era una emissora del PNB que va emetre de 1965 a 1977 i que realment es deia Radio Euzkadi-La Voz de la Resistencia Vasca. Radiava des de Veneçuela, des de la selva amazònica, a 80 km de Caracas. Aquesta ràdio es designava amb el nom en clau de Macuto, que és un poble dit així en honor del cabdill indígena del segle XVI Guaicamacuto.
• Enric Gomà, «Aquí, Radio Macuto» (Avui, 11 de febrer del 2009)
*** Aquesta setmana: retalls de premsa ***
Enric Sòria (Oliva, la Safor 1958) a CD1M
http://www.rodamots.com/autor.asp?tipus=S%F2ria,%20Enric
Enric Gomà: «Aquí, Radio Macuto»
http://paper.avui.cat/article/serveisioci/154318/aqui/radio/macuto.html
La Calaixera: mitjans de comunicació
http://www.lacalaixera.cat/calaix.php?num=23