Cada dia un mot / 2131 / dilluns, 6 d'octubre del 2008

lilà  (m)

Arbust o petit arbre caducifoli de la família de les oleàcies (Syringa vulgaris), de fulles simples, oposades i cordiformes i de flors liles o blanques i oloroses agrupades en inflorescències paniculars. És natural de la regió balcànica, i és comunament plantat en jardins.

[Etimologia — Del francès lilas, mateix significat, antigament lilac, i aquest, del persa lilak, 'blavenc, moradenc'.]

El pom de violetes li caigué a terra i Valldaura s'ajupí a collir-lo; abans de donar-l'hi, l'olorà. «Perfumades... com totes.» La Teresa es tragué l'antifaç per posar-se-les i mentre se les clavava al pit Valldaura li mirà les pestanyes llargues i corbades, els cabells abundants, de color castany, com un casc de seda. S'acostaren al bufet a menjar dolços i a beure xampany i, amb les copes a la mà, anaren a seure en un racó. Al seu darrera hi havia un gerro amb branques de lilà blanc damunt d'una columna daurada. «Les flors em persegueixen», digué la Teresa tot posant-se bé la cua del vestit. • Mercè Rodoreda, Mirall trencat (Barcelona: Club Editor, 1974) Hi havia més flors blanques en la seva joventut. Un gerro amb lilàs blancs. On? Senyor, digueu-me on hi havia un gerro amb lilàs blancs! ¿És que hi ha lilàs blancs? ¿O eren unes flors que la seva memòria s'havia inventat per fer-la patir? Ho preguntaria a l'Armanda així que entrés. «¿Que hi ha lilàs blancs o és una cosa que he somiat?» L'Armanda la miraria molt quieta i li contestaria que sí o que no hi havia lilàs blancs. I si n'hi havia li diria: «Per l'amor de Déu, senyora Teresa, ¿no sap que n'hi ha al peu del reixat junt amb els de color lila?» I en pensar en la resposta que li faria l'Armanda, recordà que sí, que hi havia lilàs blancs i que quan tots florien, ella, acompanyada d'una de les minyones, anava a collir-ne i omplien un cistell de branques i de perfum. Un enamorament. • Mercè Rodoreda, Mirall trencat

*** Les flors ens persegueixen? Una ofrena floral a Mercè Rodoreda en el centenari del seu naixement. Al peu dels missatges, enllaços amb imatges per a aquells que no sabem distingir un lilà d'una violeta. ***

Viquipèdia: lilà http://ca.wikipedia.org/wiki/Lil%C3%A0

Lilàs blancs: sí que n'hi ha http://www.cambridge2000.com/gallery/images/P4306424.jpg

Any Rodoreda 1908-2008 http://www.anyrodoreda.cat/

Els cinc mots de la setmana passada (d'origen hebreu) http://www.rodamots.com/mot_grup.asp?nm=2126-2130

Cada dia un mot / 2132 / dimarts, 7 d'octubre del 2008

llessamí  (m)

Planta arbustiva enfiladissa de la família de les oleàcies (Jasminum officinale), que ateny de 4 a 5 metres, amb fulles oposades imparipinnades i flors blanques i oloroses, d'origen asiàtic i molt cultivada als jardins.    «Lo llessamí, al qui no té amor n'hi fa venir, i al qui en té, l'hi fa reverdir» (Menorca). També: gessamí, gesmil, gesmí

[Etimologia — De l'àrab ya-samîn, d'origen persa; la variant avui més usada llessamí suposa el mot àrab amb l'article: al-ya-samîn.]

A casa meva vivia bé; tenia tantes nines i tants ninos com volia, menjava sempre cervellets de colomí i plats de crema cremada, bevia sempre que tenia set orxata d'ametlla tendra, dormia fins que se m'acabava la son i tenia temps de sobres de somiar que era peix, que era ocell, que era serp, que era hiena... però una nit vaig somiar que les flors de llessamí em cridaven; volien que les collís jo i només jo. S'obrien de mica en mica i del foradet que tenen al mig sortia una veueta que era la meva i deia baixet mentre jo dormia: «Volem que la nena que ho té tot vingui a collir-nos abans que l'abella faci mel de nosaltres».

Mercè Rodoreda, «Viatge al poble de les nenes perdudes», dins Viatges i flors (Barcelona: Edicions 62, 1980)

*** Aquesta setmana: flors en l'obra de Mercè Rodoreda (1908-1983) ***

«Viatge al poble de les nenes perdudes», amb traduccions al castellà, l'alemany, l'italià i el polonès http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/merce_rodoreda/fragments/viatges_i_flors.php

Llessamí o gessamí http://www.habitas.org.uk/gardenflora/jasminum_officinale.htm

Congrés Internacional Mercè Rodoreda, una mirada estrangera http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3015592

Cada dia un mot / 2133 / dimecres, 8 d'octubre del 2008

mimosa  (f)

Gènere de plantes llenyoses o herbàcies de la família de les mimosàcies (Mimosa sp), de fulles bipinnaticompostes amb estípules, flors petites amb filaments grossos i fruits en llegum.

[Etimologia — Del llatí científic botànic mimosa; atès que la planta sembla originària d'Amèrica, és probable que el llatí s'hagués format del mot en castellà o portuguès, derivat de mimo, amb una variació semàntica en el sentit de 'melindrosa, de delicadesa afectada'.]

Un dia, quan estàvem al peu de la paret i el cel era d'aquell blau de nit que encara no esborra les coses, van encendre els fanals i vaig veure que l'arbre que teníem al damunt era una mimosa. Començava a florir i tot el temps de la florida va ser molt bonica: era una mimosa de les bones, de les de poca fulla de color de cendra i molta boleta petita, i cada branca semblava un núvol groc. Perquè hi ha les que tenen la fulla dura i la flor llarga com un cuc, i més fulla que flor. Amb la claror del fanal les branques de la mimosa va semblar que sortissin d'un cel...

Mercè Rodoreda, «Aquella paret, aquella mimosa», dins La meva Cristina i altres contes (1967)

*** Aquesta setmana: flors rodoredianes ***

Llegiu-ne el conte complet: «Aquella paret, aquella mimosa» http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=mr_mimosa

Flor de la mimosa http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/imatges_especie/4142_100435.html

Mercè Rodoreda: una infantesa feliç http://www.mercerodoreda.cat/gc/ViewPage.action?siteNodeId=305&languageId=1

Salvador Sostres: «El verí de la literatura» http://paper.avui.cat/article//serveisioci//111918/veri/la/literatura.html

Cada dia un mot / 2134 / dijous, 9 d'octubre del 2008

tulipa  (f)

Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies (Tulipa gesneriana), de fulles poc nombroses, oblongues, lanceolades o linears i un xic carnoses i flor terminal grossa, més o menys campanulada i de colors diversos, d’origen asiàtic i molt apreciada en jardineria.

[Etimologia — Del francès tulipe (llatí científic modern tulipa), francès antic tulipan, i aquest, d'un turc vulgar tulipant, variant de tülbant o, encara més corrent, tülbent, 'turbant', per la semblança de forma d'aquesta flor amb el turbant.]

Veia avançar, com si mirés d'un terrat estant, un paraigua. A cada punta de barnilla una gota d'aigua i al voltant del paraigua minúscul, París: les teulades, les xemeneies, les filagarses de boira, els carrers profunds, els ponts sobre l'aigua llisa. El mal temps havia desat dintre les cases totes les senyores que fan mitja pels parcs al costat dels infants més rossos i havia deixat al carrer els que s'estimen i les roses i les tulipes dels jardins. Els havia deixats a ells dos sota del paraigua, amb els seus «t'estimo», ja recíprocs, i una gran nostàlgia d'amor. • Mercè Rodoreda, «Felicitat», dins Vint-i-dos contes (1958) Un vespre, quan el noi se n'anava cap al seu dormitori, l'Antoni li va dir que no se n'anés, que segués una estona amb nosaltres, que li agradaria parlar amb ell. Jo ja havia desparat la taula i ja tenia el cobretaula posat i al mig el gerro de les senyores amb els vels i les cabelleres, amb les flors que ja feia temps que havia canviat perquè les roses i les margarides s'havien descolorit i empastifat i en comptes d'aquelles flors hi tenia tulipes i branques d'ametller. • Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962)

*** Aquesta setmana: flors en l'obra de Mercè Rodoreda (1908-1983) ***

Viquipèdia: tulipa http://ca.wikipedia.org/wiki/Tulipa

Tulipes http://www.redesc.ilce.edu.mx/redescolar/publicaciones/publi_reinos/flora/tulipan/tulipan1-3.jpg

Mercè Ibarz: «Mercè Rodoreda, els fruits de l'exili» http://www.uoc.edu/lletra/noms/mrodoreda/index.html

Cada dia un mot / 2135 / divendres, 10 d'octubre del 2008

xeringuilla  (f)

Arbust caducifoli de la família de les saxifragàcies (Philadelphus coronarius), de fulles oposades i el·líptiques, flors blanques, grosses i oloroses en raïms, i fruits en càpsula, molt comú en els jardins europeus.

[Etimologia — Derivat de xeringa, perquè es feien flautes de les tiges de la planta, i les flautes es deien syringes en grec i en llatí.]

Anaven a «La Flora». Al Guinardó. Passarien per davant de la cotxera de tramvies dels Josepets, travessarien el terreny vague que servia de camp de futbol a tota la mainada del barri; veuria la plaça de les palmeres i aquells jardins de la Travessera de Dalt amb parterres de tulipes grogues i rosa, rosers desmaiats, amb lilàs i xeringuilles prop de les reixes, d'on de tant en tant el vent portava, amb una remor profunda de fulles, un perfum tot fresc, de mel, com si un eixam d'abelles anés barrejant els mil perfums escampats.

Mercè Rodoreda, «El bany», dins Vint-i-dos contes (1958)

*** Aquesta setmana: flors en l'obra de Mercè Rodoreda (1908-1983). Avui fa cent anys del seu naixement. ***

Xeringuilles http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Philadelphus_coronarius.jpg

Encara no en tenim prou? Cinc flors més http://www.rodamots.com/mot_grup.asp?nm=1566-1570

Mercè Rodoreda. Joc de miralls http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/