Cada dia un mot / 2106 / dilluns, 1 de setembre del 2008

poliorcètic -a  (adj)

Relatiu o pertanyent al setge i a l'expugnació de ciutats i fortificacions. L'art poliorcètica (o simplement poliorcètica) és l'art dels setges.

[Etimologia — Del grec poliorketikós, mateix significat, de verb poliorkéin, 'assetjar una ciutat'.]

Els trets a través de la porta, per força n'haurien d'haver ferit alguns. Potser preferien intentar-ho al far, on Batís estalviava municions. Potser, simplement, aquella nit no tenien prou gana. Qui podia saber-ho? No seguien cap lògica, i molt menys estratègies de poliorcètica militar. A última hora fins i tot em vaig permetre el luxe de tancar els ulls en un simulacre de descans, un repòs fals però atractiu. Amb la primera espurna de claror tornava a ocupar el meu arbre.

Albert Sánchez Piñol, La pell freda (Barcelona: La Campana, 2002), pàg. 79

*** Mentre uns ens recordaven aquest estiu que els xinesos van inventar la pólvora, d'altres l'aplicaven i feien la guerra. Guerra prové del germànic werra, 'discòrdia, baralla' (d'on també l'anglès war), però en canvi l'adjectiu bèl·lic es forma a partir del llatí bellum, 'guerra'. Aquests dies veurem uns quants mots guerrers, alguns dels quals també s'usen en terminologia esportiva i altres àmbits. ***

Noms propis: Albert Sánchez Piñol (Barcelona 1965) http://www.uoc.edu/lletra/noms/asanchezpinol/index.html

Albert Sánchez Piñol t'explica un conte http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2910100

Algú es va perdre els mots enviats al juliol? http://www.rodamots.com/mot_grup.asp?nm=2087-2105

Cada dia un mot / 2107 / dimarts, 2 de setembre del 2008

cap de pont

Tros petit de terreny que una força armada aconsegueix d'ocupar a l'altra banda d'un riu, en territori enemic, des d'on pren embranzida i prepara el pas del gros de l'exèrcit.

La il·lusió d'entendre el conflicte araboisraelià s'alimenta encara d'una altra eina de comprensió, d'un altre contestador automàtic d'aquests que et permeten posicionar-te davant de les coses que passen al món sense haver-te de prendre la molèstia ni d'informar-te ni de pensar-hi, que és l'antioccidentalisme. Israel és el dolent de la pel·lícula perquè és el cap de pont d'Occident en el món àrab, i ja se sap que Occident és culpable per definició. Israel és la humiliació que Occident fa al món musulmà. Llavors, el refús a Israel seria una expressió d'un antioccidentalisme que té com a altre punt fort el refús als Estats Units, origen de tots els mals. • Vicenç Villatoro, «La il·lusió d'entendre», dins Antisemitisme després d’Auschwitz. Contra la nova judeofòbia (València: Tres i Quatre, 2004), pàg. 101 La llengua castellana és petroli en els nous temps dominats per les indústries de la comunicació. Les banques i les empreses espanyoles de grau mitjà estan en condicions de disputar la jugada americana. Les universitats treballen en aquesta direcció. La metròpoli madrilenya té aquest objectiu: capitalitzar el sud d'Europa i fer de cap de pont llatinoamericà. • Antoni Puigverd, «Els déus abandonen el lloc», dins La rectificació. Cabòries, exhortacions i premonicions sobre Catalunya (Barcelona: Destino, 2006), pàg. 59

*** Aquesta setmana: militars i estratègia ***

Vicenç Villatoro (Terrassa 1957) http://www.escriptors.cat/autors/villatorov/pagina.php?id_sec=2396

Antoni Puigvert (la Bisbal d'Empordà 1954) http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Puigverd

Altres mots i expressions derivats de 'cap' http://rm-cap.notlong.com

Cada dia un mot / 2108 / dimecres, 3 de setembre del 2008

fonèvol  (m)

Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i castells, consistent en una biga giratòria, en un extrem de la qual hom posava el projectil, que era llançat amb fúria per l'acció d'un contrapès més gros lligat a l'altre extrem.

[Etimologia — Del llatí fundibulu, mateix significat.]

En Alcoi —i perdoneu-me la flaca que sento pel meu poble— ha sortit una associació per integrar la dona a les Festes de Moros. El meu aplaudiment particular. L'associació és diu Fonèvol —quin magnífic títol per a una novel·la de Palol!—, que és el nom d'una màquina de tir anterior a la pólvora, i precedent de les catapultes; la comunicant que ha animat aquesta associació i que m'explica això que us relato, Gemma Ballester, em diu que el fonèvol ja apareix a la Crònica de Jaume I. I és que hi ha gent que s'ofega en un got d'aigua: no és tan difícil conjugar tradició i modernitat, caram! Així doncs, els meus millors desitjos.

Isabel-Clara Simó, «Fonèvol» (Avui, 18 de juliol del 2003)

*** Aquesta setmana: mots guerrers ***

Un fonèvol http://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge:Trebuchet.jpg

Fonèvol — Amigues i amics de les festes de moros i cristians d'Alcoi http://www.fonevol.net/

Isabel-Clara Simó (Alcoi 1943) http://www.escriptors.cat/autors/simoic/pagina.php?id_sec=40

Cada dia un mot / 2109 / dijous, 4 de setembre del 2008

sorge  (m)

(col·loq)  Militar, soldat sense graduació.

[Etimologia — De l'anglès soldier, i aquest, del francès antic soldeier, 'soldat', introduït segurament per soldats anglesos, amb una grafia ajustada a llur pronúncia. Segons Coromines: «Es comprèn que el manlleu de l'anglès es produí en una de les guerres en què hi hagué intervenció anglesa a Espanya, amb els acostumats excessos de la soldadesca: més probablement la de Successió que la dels dos Peres o les napoleòniques».]

¡Qui l'hi havia de dir al papa Borja, fundador, segons sembla, d'aquesta col·legiata! Tinc entès que el papa Borja no era gaire més recomanable que molts milicians de la «columna Durruti» però vés a saber; potser tot són calúmnies. «A mi en tot cas, que sóc un pobre sorge, / no m'escau de dir mal del papa Borja.» Les campanes de la col·legiata [de Xàtiva] ara toquen la Internacional, però l'essencial és que segueixen al seu lloc; el dia de demà tornaran a servir per allò a què foren destinades. • Joan Sales a Mercè Figueras, 21 de març de 1937, dins Cartes de la guerra (Barcelona: Club Editor, 2003) Necessitava, per tant, a més del passaport, un permís patern que havia redactat jo mateix i que el meu pare havia signat a contracor. Amb la meva mare hauria estat més fàcil. Però la signatura de les mares, tret que fossin viudes, no tenia validesa legal. El sorge es va mirar el permís patern, em va mirar a mi, de dalt a baix, i em va tornar la documentació, sense dir-me res. • Agustí Pons, Temps indòcils (Manresa/Barcelona: Angle, 2007), pàg. 74

*** Aquesta setmana: militars i estratègia ***

Joan Sales (Barcelona 1912-1983): cartes a Màrius Torres http://www.lletres.net/sales/js_cartesmt.html

Coses que fan els subscriptors de CD1M: J.J. Isern parla de les cartes de Sales http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/104152

Campanar de la col·legiata de Santa Maria (Xàtiva) http://blocs.mesvilaweb.cat/media/c2V1_95423_5724_1.jpg

Cada dia un mot / 2110 / divendres, 5 de setembre del 2008

fona  (f)

Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d'una matèria flexible, especialment cuir, on es posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes d'espart, cànem, etc.

Dèiem: el món és brut, insensible i cruel... I nosaltres fem llibres! La pàtria és cada dia més un somni impossible... I anem fent llibres! Odisseu inicia la col·lecció «La fona». La fona! Cops de roc contra els avions! Fa riure? Fa plorar?... • Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967]), pàg. 238 Mecànica significa «artifici enginyós», i el perfeccionament de la mecànica ha estat decisiu. Les balances actuals ja no són aquelles dels dos platets i una sèrie de pesos, ni les fones inventades per llançar pedres s'assemblen als míssils. Però en el món de l'electrònica, la informatització, la tecnologia punta actual i en qualsevol avenç sofisticat hi ha, encara, un ingredient mecànic. Sovint poc visible. Però aquest «mecanisme» és el senyal que aquella invenció és artificial, o sigui humana. • Josep M. Espinàs, «Homenatge a la mecànica» (El Periódico de Catalunya, 18 d'abril del 2006)

*** Aquesta setmana: mots guerrers ***

Els foners balears http://www.mallorcaweb.net/foners/

Anna Murià (Barcelona 1904-Terrassa 2002) entrevistada per Mercè Ibarz http://www.uoc.edu/lletra/noms/amuria/index.html

Anna Murià a CD1M http://muria.notlong.com