Cada dia un mot / 1656 / dilluns, 24 de juliol del 2006

tocar el dos

Anar-se'n.    Abans que ningú no veiés que havien trencat la peixera, van tocar el dos dissimuladament.

Bauçà vivia reclòs en un món cada cop més tancat, més inexpugnable, camí de la desaparició absoluta. La seva última aparició pública data del març del 1999, quan va abandonar el seu retir per recollir el premi Crítica Serra d'Or precisament per El canvi. No va voler saludar ni conèixer ningú: senzillament va recollir la insígnia que l'acreditava com a mereixedor del guardó en l'apartat de prosa i va tocar el dos sense esperar als cafès. • Ignasi Aragay, «Mor Miquel Bauçà, l'escriptor 'maleït'» (Avui, 11 de febrer del 2005) Jo vaig començar escrivint en castellà quan tenia quinze anys, però encara que intuïa que aquella llengua no era la meva i que calia aprendre català, no em vaig decidir fins un dia que, fent periodisme, vaig entrevistar Espriu. Mentre esperava que em rebés es devia barallar amb algú perquè sentia els seus crits. Jo, que sempre he estat molt tímid, ja estava a punt de tocar el dos i de pressa quan va entrar precipitadament a l'habitació. En comptes de saludar-me, em va dir: en què escriu, vostè? • «Robert Saladrigas, regust agre i estel al vent», entrevista de Lluís Busquets i Grabulosa a El Correo Catalán, 17 de març del 1979

*** Aquesta és la darrera setmana de la temporada, abans de les vacances d'estiu, en què tanquem la paradeta i deixem d'enviar mots fins al setembre. Però no tocarem el dos de qualsevol manera, no, sinó que aprofitarem justament per veure algunes maneres d'anar-se'n (un tema que ens ha suggerit Teresa Llibre, de Barcelona). Per als addictes a 'Cada dia un mot', per a aquells que no feu vacances o que tot i que en feu no vulgueu desconnectar de la xarxa (una cosa prou recomanable de fer, d'altra banda), al llarg d'aquesta setmana us anirem recomanant alguns enllaços on trobareu més mots, desentaforats dels nostres arxius. ***

Anècdotes a 'Cada dia un mot' http://breu.bulma.net/?l6602

L'escreix / Un bon trull entorn del trull http://www.rodamots.com/amesames.asp?nm=1654

Noms propis: Miquel Bauçà http://www.uoc.edu/lletra/noms/mbauca/

Robert Saladrigas http://www.escriptors.cat/autors/saladrigasr/index.html

Cada dia un mot / 1657 / dimarts, 25 de juliol del 2006

girar cua

Fer mitja volta per tornar-se'n, recular.    Quan va saber que venia en Joan, va girar cua immediatament. Va marxar tan ràpid que es va descuidar el barret.

[Etimologia de girar — Del llatí gyrare, mateix significat, derivat de gyrus, i aquest, del grec gyros, 'gir, cercle'.]

—Qui sap on serem d'aquí a sis o set anys. M'agradaria poder ser considerada Dama Confrare no d'aquí a sis o set anys sinó d'aquí a sis o set dies. I us puc donar el nom de cinc dames més que tenen el mateix interès.    —Però... però jo ho he de consultar...    —Feu-ho. —Va inclinar el cap amb un cop sec—. Estic encantada d'haver parlat amb vós, don Josep. Expressions a la vostra senyora.    I va girar cua amb el cap dret i l'orgull al cor.    —Les hi faré arribar —contestava atabalat don Josep, que feia dos anys que era vidu. I immediatament després que la dona del regent civil havia desaparegut es va posar a pensar com explico ara als altres que per reial decret les dones ja són Confrares de dret. • Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 2004 [1991]), pàg. 96 La delegació de diputats catalans que pretenia visitar el Sàhara Occidental va haver de desistir ahir després que, tal com havia anunciat, el govern del Marroc els va impedir l'entrada a Al-Aaiun. Les autoritats del regne alauita van prohibir que els parlamentaris baixessin de l'avió i els van obligar a girar cua. • Anna Serrano, «El govern del Marroc compleix l'advertiment i impedeix l'entrada dels diputats catalans al Sàhara» (El Punt, 17 d’agost del 2005)

*** Aquesta setmana: maneres d'anar-se'n ***

Mots emprats en un sentit diferent de l’habitual http://breu.bulma.net/?l6418

Jaume Cabré: biobibliografia, entrevista, sobre Senyoria http://www.joanducros.net/corpus/Jaume%20Cabre.html

Cada dia un mot / 1658 / dimecres, 26 de juliol del 2006

escampar la boira

Anar-se'n, marxar; passejar per distreure's.    Au, aneu a escampar la boira una estona, que aquí feu nosa!

[Etimologia de boira — Del llatí boreas, i aquest, del grec boréâs, 'vent del nord'.]

Vam eixir ja de nit negra a escampar la boira per la vora de l'escullera, camí entre la mar quieta del port i la mar oberta, humit, fosquíssim i per tant ple de cotxes amb els llums apagats i parelles furtives. I entre tots intentàvem de fer-li passar la dèria, o almenys els efectes del vi sobre la imatge alada de la Trini, dir-li que no era l'única dona possible en aquest món, inútilment: era més que mai l'única dona possible... • Joan F. Mira, El desig dels dies (València: Tres i Quatre, 1981) Sovint acompanyo amics pels turons, pels racons modernistes, els ensenyo les restes de l'antiga bateria antiaèria o m'escapo tot solet a escampar la boira a sobre d'una Barcelona que des de petit havia vist com una postal, aliena, llunyana, hostil. • David Castillo, «El Carmel mutilat» (Avui, 7 de febrer del 2005)

*** Aquesta setmana: maneres d'anar-se'n. Recordeu que 'Cada dia un mot' escampa la boira per vacances i no torna a la xarxa fins el 4 de setembre ***

Etimologies curioses a 'Cada dia un mot' http://breu.bulma.net/?l6146

David Castillo: «El Carmel mutilat» http://www.avui.cat/avui/diari/05/feb/07/210107.htm

Joan F. Mira: El desig dels dies http://www.joanfmira.info/general/calaix.php?id=162

Cada dia un mot / 1659 / dijous, 27 de juliol del 2006

anar-se’n a la francesa

Anar-se'n d'un lloc sense acomiadar-se.    De cop i volta, ens vam adonar que ja no hi eren: se n'havien anat a la francesa.

El director se'l mira amb atenció. El reconeix: «Ja li'n vaig facilitar una, fa temps, oi?» El xicot fa molts gestos i respon que sí. Va ser l'any passat, «per a un altre bar que tinc», però de seguida va quedar embarassada i se'n va anar a la francesa. «Són molt bèsties!» Sí, vaig tenir mala sort, perquè em va costar mil cinc-centes, i tot perdut. El senyor Soriano se'n dol.

Llorenç Sant Marc, La Gàbhia. Crònica d’un malson (Barcelona: Selecta, 1976)

*** Aquesta setmana: maneres d'anar-se'n ***

Descripcions de persones a 'Cada dia un mot' http://breu.bulma.net/?l5816

Enllaç recomanat: Jocs infantils http://jocsinfantils.cat

Cada dia un mot / 1660 / divendres, 28 de juliol del 2006

tocar el pirandó

Anar-se'n, tocar el dos, escapar-se.    Au, vinga, toqueu el pirandó ara mateix d’aquí si no voleu que us punxem les rodes del cotxe! També: tocar pirandó

[Etimologia de pirandó — Probablement del caló, amb influx de pirar ('anar, caminar, córrer'), del mateix origen.]

Els confesso que divago per estalviar-los un ensurt massa sobtat, perquè ara no tinc altre remei que anar al gra i aquest serà de mal pelar! Si la meva intenció fos atordir-los, en tindria prou d'enunciar una cosa incomprensible però gramaticalment correcta: el qui sap de què va em titllaria, amb raó, de pedant, i el qui no ho sap, potser tindria un treball i desitjaria tocar el pirandó d'aquí, com més aviat millor. • José M. Montesinos Amilibia, «Nombres, combinatòria i nusos: del discret al continu» (Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, vol. 12, núm. 2, 1997) Mentre ho penseu, vaig per feina: jo plego el meu guitarró; ja he dit tot el que volia i ara toco el pirandó. • Jaume Arnella, «Romanço del discurs del rei» (2002)

*** Aquesta setmana: maneres d'anar-se'n... en aquest cas, de vacances! Recordeu que 'Cada dia un mot' tanca la paradeta fins el 4 de setembre. Bones vacances! ***

Paraules i citacions estiuenques a 'Cada dia un mot' http://breu.bulma.net/?l6603

Jaume Arnella: «Romanço del discurs del rei» (2002) http://www.mallorcaweb.net/sociolinguis/roman.htm

Enllaç recomanat: Relats en català http://www.relatsencatala.com