| |
| Cada dia un mot / 825 / divendres, 13 de desembre del 2002 |
| esllanguiment (m) |
| Acció d’esllanguir-se; condició d’esllanguit. esllanguit -ida (adj) Que no té de molt la grossor que li correspondria per la seva alçada; prim, esprimatxat. |
| La dedicació total, absoluta, de Gaudí a la Sagrada Família el col·locà dins un sistema econòmic caracteritzat per un esllanguiment aclaparador. L’obra vivia de la caritat pública, i, encara que de vegades es veié afavorida per algun llegat d’alguna importància —sempre esporàdic i molt intermitent—, la seva característica gairebé permanent es mantingué en aquell estat angoixós situat entre la suspensió i l’anar tirant cada dia més amb comptagotes i més precàriament. |
| Josep Pla, «Antoni Gaudí (1852-1926)», Homenots. Primera sèrie (Barcelona: Destino, 1969), pàg. 223 |
| *** Aquesta quinzena: Josep Pla i Antoni Gaudí *** |