| |
| Cada dia un mot / 690 / divendres, 3 de maig del 2002 |
| tocacampanes (m i f) |
| Persona que parla sense solta, lleugera d’enteniment o mancada de formalitat. |
| Per a algunes persones el diner ha estat fàcil; per a altres, més —de vegades molt— difícil. Per a la majoria (de la qual formor part) ha resultat impossible. Davant d’aquesta realitat, que l’experiència confirma a cada moment, la primera reacció consisteix a dir: —Aquest senyor ha guanyat diners perquè ha treballat; vostè, en canvi, no els ha guanyats perquè és un peresós i un tocacampanes... L’experiència demostra, però, que aquestes contundents afirmacions són una mica massa senzilles i totalment incertes. |
| Josep Pla, «Cobrar i pagar», dins Humor, candor... (Barcelona: Destino: 1973), pàg. 188 |
| *** Aquesta quinzena: Josep Pla i els diners *** |