| |
| Cada dia un mot / 545 / divendres, 28 de setembre del 2001 |
| bescantar (v) |
| Parlar malament (d’algú o d’alguna cosa), difamar. Cada vegada que el seu soci es gira d’esquena, el bescanta a tort i a dret. |
| [Etimologia — Del llatí vulgar bis-cantare, ‘cantar malament’.] |
| En un país en què la gent no sap llegir ni escriure la seva llengua, el senyor Sagarra creia que el fet d’haver venut 300 exemplars d’un llibre de versos demostrava que el país anava endavant. Per altra part, Sagarra i jo i tots els supervivents de la generació que havia bescantat la cursileria del «Patufet» haguérem de veure, anys més tard, la implantació, en aquest país, de la més sinistra cursileria castellana. L’equivocació fou, així, completa, i Sagarra fou dels qui, anys després, enyorà més explícitament el «Patufet». |
| Josep Pla, «Josep Maria de Sagarra i la seva prosa», dins Retrats de passaport (1960) |
| *** Aquest any en fa quaranta que va morir Josep M. de Sagarra (1894-1961) i vint que va morir Josep Pla (1897-1981). I, posats a fer necrolatria, avui fa deu anys que va morir Miles Davis... *** |
| «Josep Maria de Sagarra i la seva prosa», per Josep Pla http://www.lletres.net/pla/pla-sag.html |