| |
| Cada dia un mot / 254 / dijous, 11 de maig del 2000 |
| barra |
| 1 (f) (fig.) Atreviment degut al menyspreu del que diran o pensaran els altres. Tingué la barra de presentar-se a la festa sense haver-hi estat invitat. 2 (m col·loq) Dit d’una persona barruda. El teu germà és un barra! Sempre que ve a casa s’endu un paquet de cigarretes i un encenedor. |
| Hom demana als pares una sèrie de coses, de virtuts, de malifetes, que generalment no poden donar: diners, posició social, astúcia, barra. L’única cosa que s’hauria de demanar als pares és força física i salut corporal. Fora d’això, tot està dominat per l’atzar i per imponderables. |
| Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 94 |