| |
| Cada dia un mot / 2407 / dimarts, 19 de gener del 2010 |
| capot (m) |
| Peça d'abric semblant a la capa, però més estreta i amb mànigues i caputxa. |
| [Etimologia — Probablement del castellà i portuguès capote, mateix significat, peça pròpia de mariners del temps de les grans navegacions.] |
| Sentia una fonda recança d'abandonar el meu preciós capot en aquella platja on havia passat tota una vida meva: una de les tres o quatre vides successives que ens toca de viure, com a mínim, amb les seves morts corresponents. —L'enyoraré —vaig dir. —No te n'adones que està fet una rampoina? —M'ha fet un gran servei. Potser m'ha salvat de la mort... • Xavier Benguerel, Els vençuts (Madrid/Barcelona: Alfaguara, 1969), pàg. 286 El soldat s'arrauleix en el fons del seu clot. Tant de silenci l'acompanya. Somnia. El fred li entra pels forats del capot Quina pau més alta i estranya! Quietud de la nit que segueix el combat! Quan la terra s'és esvaïda sorgeix, indiferent, la freda immensitat. Què sap dels homes i la vida? • Joan Sales, «Records d'un soldat: fi de jornada» (1941), dins Viatge d’un moribund |
| *** Aquesta setmana: abrigalls manllevats *** |
| lletrA: Xavier Benguerel (Barcelona 1905-1990) http://lletra.uoc.edu/ca/autor/xavier-benguerel |
| Tots els mots del 2009 http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=ndx09 |