| |
| Cada dia un mot / 2084 / dijous, 26 de juny del 2008 |
| xaloc (m) |
| Vent del sud-est. «Xaloc, ni molt ni poc»: ho diuen els mariners perquè el xaloc és un vent inconstant i que produeix gran moviment a la mar. |
| [Etimologia — D'origen incert, probablement de l'àrab vulgar xalûk o x(u)lûq, nom de vent, provinent d'una altra forma àrab xurûq, 'sortida del sol', romanitzada, de l'arrel xaraq, 'sol; sortir el sol'.] |
| La paraula xaloc és una catalanització de sirocco —el vent de l'Àfrica o del desert. En la Itàlia central i meridional, el sirocco té una gran importància social, diríem. És un vent asfixiant, ofegador, opressiu. En el nostre país, el xaloc arriba després d'haver travessat un gran espai d'aigua, i no té pas tantes conseqüències. • Josep Pla, «El vent de garbí i la tramuntana (Assaig sobre la meteorologia del país)», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1967) Òmpliguen les veles xaloc o llevant, i l'amor ens guie al lloc desitjat. Anem a ta casa, que estic tot encés, i que ens isquen ales que ja no puc més. • Josep Lozano, «Romanç de la negra i el mariner», dins Crim de Germania (València: Tres i Quatre, 1980) |
| *** Aquesta setmana: vents *** |
| Xaloc http://ca.wikipedia.org/wiki/Xaloc |
| Revista Xaloc (1964-1981) http://www.uoc.edu/lletra/revistes/xaloc/index.html |