| |
| Cada dia un mot / 1924 / dijous, 1 de novembre del 2007 |
| viàtic (m) |
| Sagrament de l'eucaristia administrat als cristians que es troben en perill de mort, com a aliment per al darrer viatge. |
| [Etimologia — Del llatí viaticum, 'allò que serveix per a un viatge', d'on prové també el mot viatge i els seus derivats. En sentit més general, viàtic vol dir «provisió, en espècie o en diners, que porta amb ella la persona que fa un viatge».] |
| Però ¿no era la desaparició del meu oncle la que t'interessava? El meu oncle! Jo li havia dit i repetit que estossinarien els capellans i amb més motiu els jesuïtes; no em volia creure. «¿Qui vols que ens vulgui tant de mal?», em replicava. Jo l'hauria pogut embarcar cap a Itàlia amb un passaport republicà gràcies a les meves relacions amb el gran Llibert; tot inútil. Deia missa secretament, confessava i tot. Fins duia el viàtic als agonitzants, ¿ho voldràs creure?, encara que fossin rojos. • Joan Sales, El vent de la nit (1981) Arriba el raïm tendre portat per dits benèvols del sant màrtir de plata. En processó tremolen llumenetes de ciris i acompanyen la tarda a ben morir: viàtic dels records de Sinera. Per contemplar-los pujo on el xiprer vigila. • Salvador Espriu, Cementiri de Sinera (1946), VII |
| *** Aquesta setmana: entorn de la mort *** |
| Joan Sales (Barcelona 1912-1983): passatges d'Incerta glòria http://www.lletres.net/sales/js_incertagloria.html |
| Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners 1913-Barcelona 1985) http://www.uoc.edu/lletra/noms/sespriu/ |