| |
| Cada dia un mot / 1804 / dijous, 12 d'abril del 2007 |
| esquifit -ida (adj) |
| Que no té la grandor deguda, que no arriba a la mida que cal. Duia un vestit esquifit. Molts joves que comencen a treballar ara guanyen uns sous esquifits. |
| [Etimologia — Probablement de l'occità antic escafit, forma també del català antic i dialectal, emparentat amb el francès antic eschevi, 'espigat, alt i prim'; d'origen potser preromà, indoeuropeu.] |
| Que el món sigui tan bonic i nosaltres ens hi tombem d'esquena per fabricar-nos els nostres sòrdids inferns... Pobre Soleràs! «L'infern que em fabrico per al meu ús particular és notablement esquifit —m'havia dit—, i no m'hi queda lloc per a ningú més.» Per què m'evita, a mi, l'única persona de la brigada que li té afecte? • Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 49 És ell qui em va fer conèixer la família de la Trini: pare i mare mestres, un germà que estudiava per químic, tots anarquistes. Vivien en un pis del carrer de l'Hospital fosc i tronat. El salonet de rebre estava empaperat d'un color com de sang de bou molt depriment; hi havia quatre balancins de Viena i una tauleta negra amb marbre blanc, i quan hi coincidien més de quatre persones calia seure en un divan, que feia al mateix temps de llit de la Trini ja que el pis era molt esquifit. • Joan Sales, Incerta glòria, pàg. 18 |
| *** Aquesta setmana: mots trets d'Incerta glòria, de Joan Sales *** |
| Joan Sales (1912-1983): fragments d'Incerta glòria http://www.lletres.net/sales/js_incertagloria.html |
| Enllaç recomanat: joves.net — xarxa de recursos d’informació juvenil http://www.joves.net/ |