| Cada dia un mot / 1493 / dimecres, 23 de novembre del 2005 |
| turmassot (m) |
| Capbuit, persona que té poc seny o molt curta d’enteniment. |
| [Etimologia — Derivat pejoratiu de turmàs (pedreny, penyal), del radical torm o turm, probablement d’una base preromana tur-mo, d’un sentit genèric de ‘penyal; munt; bony’.] |
| Quan una persona es dedicava a la pagesia per primera vegada i sense encomanar-se a ningú ni demanar el parer dels seus veïnats es posava a llaurar, sembrar o entrecavar fora de temps i sense la saó convenient, obtenia com a resultat que la collita no li anava bé, encara que ho dissimulàs. Els pagesos que s’hi havien dedicat tota la vida, que tenien la pell ben colrada pel sol i per la pluja, i que gaudien de la saviesa innata que té el món de la pagesia, quan parlaven d’aquella persona que havia volgut fer la seva sense demanar de parer, deien d’ell: És un turmassot! |
| Joan Lladonet, «Turmassots!» (Diari de Balears, 28 de gener del 2004) |
| *** Aquesta setmana: mots miscel·lanis *** |
Diari de Balears
http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+0 |