| |
| Cada dia un mot / 1455 / divendres, 30 de setembre del 2005 |
| tocat del perol |
| Que no està bo del cap, que està una mica trastocat, que és un poc boig. A aquell no li faces cas, que està tocat del perol. També: tocat de la perola |
| He buscat per tot arreu, he intentat pensar en quin pis estava l'ascensor quan jo l'he demanat, però no me'n recordava i he baixat les escales dels set pisos a peu, escoltant els possibles sorolls de cada replanell. Realment semblava tocat del perol. Gemma Blanes Colomina, «El misteri de l'àguila» (VIII Premi Contarella de narrativa en valencià, Alacant) «A tu t'agradava més, igual que a mi, quan buidàvem a mà cada poal en el camió», diu el Filòsof. «No sabies quines sorpreses podies trobar-te cada nit.» «Tot va començar quan obligaren a gastar bosses de plàstic en comptes de poals», diu el Taciturn. «Tot el fem en bosses negres tancades, totes iguals...» «Però vosatros», retruca el Tècnic, «és que esteu tots tocats del perol. Vejam si ara resulta que en comptes d'un vehicle higiènic, automàtic, hermètic, preferíeu...» Joan F. Mira, Els treballs perduts (València: Tres i Quatre, 1989), pàg. 168 |
| *** Aquesta setmana: tocats de l'ala *** |
| Joan F. Mira: «La conversa dels fematers» (fragment del capítol 6 d'Els treballs perduts) http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=Mira_tp6 |
| Gemma Blanes Colomina: «El misteri de l'àguila» http://www.alicante-ayto.es/documentos/cultura/conta2003_misteri.pdf |