| |
| Cada dia un mot / 1380 / divendres, 13 de maig del 2005 |
| anorac (m) |
| Jaqueta d’esport impermeable, amb caputxa fixa o movible, que resguarda del vent i del fred. L’últim cop que vam anar a esquiar ens vam descuidar els anoracs a casa. |
| [Etimologia — Del francès anorak, i aquest de l’inuit (esquimal) anoraaq, d’anoré, ‘vent’. Un altre indument manllevat d’origen èsquim és parca.] |
| En retornar a casa, trobà una carta que el carter havia fet passar per sota la porta. Anava adreçada a ell. Sense ni treure’s l’anorac va obrir-la febrosament... Josep Vallverdú, En Roc drapaire (Barcelona: La Galera, 1971) Toni Bonet i jo teníem fred —és natural, corrent de nit en moto—, encaputxats amb els anoraks blaus, i jo agafat a la seua cintura, a tot moment girant el cap per veure si per dissort ens vindrien darrere guàrdies civils muntats en motos negres. I en arribar en els llocs senyalats, una paret a l’entrada d’un poble, un mur o bé casetes solitàries, un roquer pla en un revolt, paràvem, i en un canyar, o al bardissar més pròxim, moto i caixó deixàvem amagats, i caminant prudents ens acostàvem amb els pinzells, els pots i l’aiguarràs. Joan F. Mira, El desig dels dies (València: Tres i Quatre, 1981), pàg. 142 |
| *** Aquesta setmana: manlleus de l’altre cap de món *** |
| Josep Vallverdú http://www.escriptors.com/autors/vallverduj/ |
| Joan F. Mira http://www.joanfmira.info |