| |
| Cada dia un mot / 1275 / divendres, 3 de desembre del 2004 |
| garneu -a (adj) |
| Que actua amb mala fe; astuciós, malintencionat. Només un jutge garneu podia haver dictat aquella sentència tan injusta. |
| [Etimologia — De l’occità gronard, derivat de gronir, llatí grunnire, ‘grunyir’ (pel grunyit del garneu, un peix, quan el pugen a la barca), evolucionat en gronau, amb una variant granau, canviada en garnau, garneu per metàtesi. Segons fonts occitanes es diu que el peix és de cap gros, però buit; d’on el sentit de ‘beneit’ aplicat a persones.] |
| Fa el de teulada al siamès: —Ets un garneu neu! I el siamès al de teulada: —I tu un pigmeu meu! Miquel Desclot, «Marrameus de gat de teulada i gat siamès», dins Bestiolari de la Clara (1994) Estava al carrer, agafant el ram amb les dues mans, a l’espera que passés un taxi, i heus aquí que una vaca em va veure de lluny i em va mirar amb simpatia. Amb un posat garneu, aquella bèstia es va posar a caminar cap allí on em trobava i en arribar, va olorar-me una bona estona, sense portar-hi gens de pressa. Després, amb un cop de cap àvid, va allargar el morro i es menjà dues flors del ram. Pere Calders, Cròniques de la veritat oculta (Barcelona: Selecta, 1955) |
| *** Aquesta setmana: insults i desqualificacions *** |
| Altres insults a 'Cada dia un mot' http://breu.bulma.net/?l3972 |
| Algú s’ha perdut com va acabar el concurs de la setmana passada? http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=concurs2004 |