| |
| Cada dia un mot / 1273 / dimecres, 1 de desembre del 2004 |
| torracollons (m i f ) |
| Persona molt pesada, emprenyadora, o que molesta d’una altra manera. Tothom compra els fems a quaranta i aquell torracollons en paga cinquanta-cinc! Ha passat un altre cop el torracollons del comercial d’Auna a veure si ens canviem de companyia de telèfon. «A Capmany (l’Alt Empordà) es diu d’una persona innocent o poc espavilada; sentim altres formes: torrafaves, torravits, torrafigues, torramilans, torranaps» (Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana). |
| Aquell any jo vaig llegir, en part per iniciativa pròpia i en part per suggeriment de Jesús Balcázar, un novici progressista, literatura cristiana compromesa: Van der Meersch, Cesbron, el torracollons de Mauriac, etc. • Josep Vicent Marqués, Tots els colors del roig. Quasi unes memòries ideològiques (València: Tres i Quatre, 1997), pàg. 26 Com bé diu Teresa Pàmies al seu llibre [L’art d’envellir], fer-se vell tampoc és garantia segura de tornar-se més savi: la vellesa potencia algunes característiques i altres les deixa de banda. Ho cantava Brassens: «Qu’on ait vingt ans, qu’on soit grand père, quand on est con, on est con». Que, traduït, ve a dir que si ets un torracollons sense dos dits de front, els anys no modificaran ni un mil·límetre tan lamentable condició. És probable que fins i tot l’agreugin... • Imma Monsó, «De romanços, res» (El País [Quadern—Catalunya], 21 de març del 2002) |
| *** Aquesta setmana: insults i desqualificacions *** |
| Algú s’ha perdut com va acabar el concurs de la setmana passada? http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=concurs2004 |