Cada dia un mot / 1271 / dilluns, 29 de novembre del 2004
capsigrany  (m)
Persona de poc seny, poc espavilada o mancada d’enteniment.
   Jo era sempre el més capsigrany de la classe: ni tan sols havia après a cordar-me les sabates.
També: capsigrall, capserigany, capxerigany
[Etimologia — D’origen incert, potser del més antic i dialectal capserigany, format per cap i el llatí sericaneus, 'amb aspecte de seda', derivat del llatí sericus, 'de seda'.]
Em presento en una classe de segon, aclareixo que no sóc cap mestra substituta sinó una infiltrada ocasional i convido els escolars a dir-me què han après en els primers set anys de vida. Superen de forma unànime una única prova: tots sense excepció saben dir paraulotes en dos idiomes. Algun avantatge ha de tenir viure en una societat bilingüe. Una nena que devora llibres i Cavalls Forts fins i tot sap dir capsigrany. Un company colombià repeteix la paraula tres cops abans d’incorporar-la mentalment al seu diccionari d’insults particular.
Eva Piquer, «El món als set anys» (Avui, 1 de febrer del 2004)
*** Vituperis, exabruptes, insults, renecs, desqualificacions, injúries, flastomies... tot plegat forma part del nostre vocabulari quotidià. El cert, però, és que molts en tenim un registre força limitat i no gaire original. Cada ocasió requereix el mot precís, fins i tot quan es tracta de blasmar els adversaris (o els amics, tant se val). Per refrescar o eixamplar el nostre repertori, aquesta setmana presentem cinc improperis amb exemples d’ús. ***
Informació sobre el concurs de la setmana passada
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=concurs2004
Eva Piquer: «El món als set anys»
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=ep_set
Altres insults i desqualificacions a CD1M
http://rm-insults.notlong.com/
Per tornar al llistat anterior, feu clic aquí