| |
| Cada dia un mot / 1184 / dijous, 24 de juny del 2004 |
| arrilat -ada (adj) |
| Adjectiu no documentat, però característic de Josep Pla, que se’n val per designar coses de poc valor, de qualitat dubtosa, tronades o en mal estat de conservació.—RT |
| La discreció exigeix que les il·lusions de la joventut es vagin perdent sense fer escarafalls. A Creixells i a mi ens convindria el món de la bellesa, de la perfecció i de la gràcia, però de fet vivim en un món de carbons irrespirables i de guardapols arrilats. Vaig estar temptat de dir-li: —Ens hem de posar a estudiar economia... No comprenem res del que tenim més enllà del nas... Però no vaig pas gosar. • Josep Pla, «Madrid, 1921. Un dietari», dins Primera volada (Barcelona: Destino, 1972) L’espectacle de veure un home madur, ja una mica devastat, lleugerament arriladet, penetrar en la riuada de la vida produeix sempre en els joves que ho contemplen una gran comicitat. • Josep Pla, «Reaparició del presentisme: el retour d’âge», dins Humor, candor... (Barcelona: Destino, 1973) |
| *** Aquesta quinzena: mots planians (seleccionats per Ramon Torrents) *** |
| Josep Pla: «Febrer: M.Z.A.» http://www.lletres.net/pla/mza.html |