| |
| Cada dia un mot / 856 / dilluns, 10 de febrer del 2003 |
| baliga-balaga (m i f) |
| Persona que no té formalitat en res. El meu cosí és un baliga-balaga, no treballa i sempre arriba tard a tot arreu. |
| [Etimologia — D’origen expressiu amb alternança apofònica.] |
| El meu parent, baliga-balaga notori, es trobà, en el curs del seu viatge, embarrancat per una manca crònica de diners. Degué ésser com una anèmia de cartera maligna i recalcitrant. De Palamós, abans que li fossin presentades les facturetes habituals, se’n féu escàpol. |
| Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 138 |
| *** La setmana passada vèiem unes quantes onomatopeies. Aquesta, veurem uns quants mots de creació expressiva i caràcter repetitiu (reduplicacions), mots que no imiten cap so però que suggereixen directament una idea mitjançant el valor psicològic de les seves vocals o consonants. *** |
| El quadern gris, de Josep Pla http://elquaderngris.cat |