Cada dia un mot / 844 / dijous, 23 de gener del 2003

abellir  (v)

1  Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació.    Li abelleix tot el que veu. 2  Tornar-se benevolent envers alguna cosa, endolcir-se.    S’abellí fàcilment a fer-ho.

Si vas en solitària nau per mars ignots, seguint corrents, buscant un port sempre llunyà, pel fat de les ventades, no deixis el timó i sentiràs com t’abelleix la tarda, en la quietud daurada del ponent.

Quima Jaume, «Daurat ponent» (El temps passa a Cadaqués, Barcelona: Columna, 1986)

*** Aquesta quinzena: en record de Quima Jaume (1934-1993) ***