Cada dia un mot / 2403 / dimecres, 13 de gener del 2010
gebre  (m)
Cristallets de glaç procedents de la boira que, quan fa molt de fred, es dipositen sobretot a les superfícies verticals, a les plantes i a les arestes dels objectes.
El verb és gebrar i l'acció o l'efecte, gebrada. En valencià és comú fer servir l'expressió rosada blanca.
[Etimologia — D'origen preromà, probablement d'una base cèltica gebros, gebra, 'gèlid, hivernal'.]
Albor de neu i gebre.
La soledat del cim.
La lluna del solstici perfila transparències,
delers i melangies
d'un blau que forja núvols.
Aspire l'irreal,
la fascinació,
el nombre indesxifrable,
les estrelles que poblen
l'espant de l'esperança,
l'avidesa del buit.
• Emili Rodríguez Bernabeu, «Jesucrist sorgint del solstici», dins Domini del sol (Barcelona: Edicions 62, 1990)

El coll de l'anorac alçat, les mans enfundades en les butxaques. El ràpid moviment de cames li esvaïa la puixança del fred. Va passar a frec de la vella plaça de bous abans de prendre la carretera de Simat. S'hi va aturar uns segons a rellegir el nom de l'empresa que figurava al paper. Per la carretera, el trànsit era intens: cotxes i motos que es dirigien cap a les fàbriques i els tallers. Una capa de gebre blanquinós cobria l'herba que creixia per les vores de la carretera.
• Toni Cucarella, «La llei de l'embut» (Tossal, núm. 0, 1999)
*** Aquesta setmana: mots hivernals ***
Emili Rodríguez Bernabeu (Alacant 1940)
http://emrobe.notlong.com
El blog de Toni Cucarella (Xàtiva 1959)
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/5724
Gebre (la foto)
http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/fotos/gran/950.jpg