Cada dia un mot / 2400 / divendres, 18 de desembre del 2009

vagarejar  (v)

1  Errar a la ventura. 2  Estar ociós, passar el temps sense fer cap activitat concreta.

[Etimologia — De vagar, del llatí vacare, 'estar buit, ociós', arrel també d'altres mots com ara 'vaga', 'vacu' o 'vacances'.]

Pels teus jardins, pels teus intactes boscos i les fràgils ciutats de l'esperança, ben lliure hi vagaregi la memòria, entre la claror tendra i daurada d'un temps d'ales i flors.

Maria Àngels Anglada, «Infantesa», dins Columnes d’hores (1965-1990) (Barcelona: Columna, 1990), pàg. 67

*** Aquesta setmana: mots miscel·lanis. El d'avui en record de Maria Àngels Anglada; enguany ha fet 10 anys de la seva mort a Figueres. ***

lletrA: Maria Àngels Anglada (Vic 1930-Figueres 1999) http://lletra.uoc.edu/ca/autor/maria-angels-anglada

«Maria Àngels Anglada, nom de clàssic» http://www.vilaweb.cat/noticia/3642061/noticia.html

El regal d'aquestes festes! http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=r10llibre