Cada dia un mot / 1208 / dimecres, 28 de juliol del 2004

capbussar-se  (v)

Enfonsar-se de cap dins l’aigua.    Es capbussava des del pont per cridar l’atenció de les forasteres. (fig.)  Així com l’amor eleva la pensa, la malícia la capbussa. També: cabussar

[Etimologia — Derivat de cap amb el complex sufixal -uss-ar; la forma amb -p-, capbussar, representa una falsa reproducció etimològica, interpretant el mot com un compost de cap i un inexistent bussar.]

És inevitable: arriba la calor i els mitjans que dediquen certa atenció als llibres s’omplen amb propostes de lectures refrescants, és a dir, per passar l’estona i poca cosa més. Es dóna per fet que el termòmetre ens estova les neurones, i no dic que no, però també és cert que només a l’estiu tenim temps de capbussar-nos en novel·lasses que la resta de l’any no saben com fer-se un forat dins la nostra escanyada agenda. Hi ha qui aprofita les vacances per llegir els clàssics (o rellegir-los, que sempre queda millor), i qui es limita a fer els deures acumulats de setembre a juny: cal buidar de lectures pendents l’ara saturada tauleta de nit, per fer lloc a les novetats que vagin sortint a partir de la tardor i que no podrem llegir amb tranquil·litat fins a l’estiu del 2005, tirant curt.

Eva Piquer, «De banyeres literàries» (Avui, 4 de juliol del 2004)

*** Aquesta setmana: mots estiuencs ***

Eva Piquer, «De banyeres literàries» http://www.avui.com/avui/diari/04/jul/04/piq0104.htm