Cada dia un mot / 1037 / dimarts, 18 de novembre del 2003

estrafer  (v)

1  Imitar, més o menys bé, un altre o quelcom d’un altre.    Estrafà molt bé el caminar del rector del poble.    Sap estrafer el cant del rossinyol. 2  Canviar quelcom d’un mateix a fi de no ésser reconegut, de semblar una altra persona, etc.    Perquè no et coneguin quan truquis, cal que estrafacis la veu.

[Etimologia — D’un encreuament dels dos sinònims més antics, es(carnir) i (con)trafer.]

I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d’un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida.

Miquel Martí i Pol, «Ara mateix», al llibre L’àmbit de tots els àmbits (1980)

*** Aquesta quinzena: en record de Miquel Martí i Pol (1929-2003) ***