Text

Arreplec de virolla per a 'Cada dia un mot'. Maig 2011

Informació sobre els títols oferts

I. Per als donatius de 20 euros o més (ref. 11-19)

Ref. 11

No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen

David Paloma i Sanllehí, Albert Rico i Busquets

Empúries

No et confonguis! és un diccionari de mots que es confonen, una eina de consulta diària. Ens ajudarà a reconèixer i corregir les confusions de llenguatge que tants malentesos provoquen i que, sovint, ens fan riure molt. Un llibre d’ús quotidià per millorar la comunicació i l’entesa verbal i per aclarir-nos les idees.

abocador, evocador

Es tracta de dues paraules homòfones en bona part del domini lingüístic del català. És a dir, sonen igual però s’escriuen diferent.

Un abocador, escrit amb ab- inicial, és un lloc destinat a abocar-hi escombraries, runa…: Un abocador clausurat. En canvi, evocador, amb ev-, vol dir ‘que recorda, que evoca’: Un paisatge evocador. Una història evocadora.

advocat, alvocat, evocat

Aquestes tres paraules s’assemblen en la pronunciació (són parònims) i fins i tot hi ha parlants que n’intercanvien els significats. Convé, però, que els tinguem clars.

Un advocat és una persona que ha estudiat dret, i que sol defensar els interessos del seu client davant dels tribunals, de l’administració, etc.: Ha entrat a treballar en un dels millors bufets d’advocats de la ciutat.

En canvi, un alvocat (paraula que ja apareix en textos valencians del s. XVIII) és un fruit d’origen americà, de pell verda, que s’enfosqueix fins a tornar-se negra quan és madur, i de polpa verdosa i mantegosa.

I finalment, evocat és el participi del verb evocar, que vol dir ‘portar una cosa a la memòria, recordar’: L’orador ha evocat els anys de la Belle Époque en el seu discurs.

Ref. 12

50 poemes per saber de memòria

a cura de Jaume Subirana

Ara Llibres

La selecció dels cinquanta poemes catalans que s’han de llegir, rellegir, aprendre de memòria i ensenyar.

«Aprendre un text, un poema, de memòria, és un acte d’amor. Oferim la nostra ment, el nostre esperit, la nostra ànima, a un altre cos, un cos estrany, i això ho fem, en el fons, per amor. Un amor que dóna plaer, evidentment; un amor que ens enriqueix, també; un amor que ens fa companyia, és clar; però un amor al qual ens donem, al qual donem una part del millor que tenim. I així els tex tos, els poemes, apresos de memòria acaben sent sang que vivifica el nostre llenguatge i algunes de les seves formes acaben sent imperatius morals de la nostra conducta. (...) Ens aprenem un poema perquè ens fascina, perquè ens sedueix, i perquè la seva forma ens pugui amarar el cervell i quedar-s’hi per sempre.» (Del pròleg de Narcís Comadira)

Tast de mots i poemes d’aquest llibre a CD1M

Ref. 13

Europeus. Retrat en setanta imatges

Joan F. Mira

Bromera

El llibre que el lector té a les mans reflecteix la passió viatgera de Joan F. Mira i centra la reflexió en els pobles i les nacions que configuren el vell continent. Una visió personal sobre molts aspectes que van més enllà de geografies i països, fruit no només d’un gran coneixement cultural, sinó també d’un contacte directe amb cada lloc. El professor Enric Balaguer ha elaborat la introducció d’aquestes mirades europees que ens proposa Mira, que són font de plaer i coneixement alhora.

Els articles de Joan F. Mira

Ref. 14

Homenatge a Miquel Martí i Pol. Els millors poemes, la millor prosa i cinc homenatges d’urgència

Miquel Martí i Pol

Edicions 62

Miquel Martí i Pol va ser, sense cap mena de dubte, el poeta més popular de la literatura catalana. Ho era perquè, a través dels seus versos, va establir amb un públic vastíssim una comunicació genuïna i sostinguda. Molt pocs poetes ho aconsegueixen. Martí i Pol ho va fer: va ser capaç de construir una obra extensa que respon, alhora, als seus interessos més personals i a la sensibilitat més compartida. El millor homenatge que li podem retre és llegir-lo. Això és el que es proposa aquest volum, que conté:

– noranta-nou poemes triats entre tots els seus llibres, que en donen una visió de conjunt;

– una mostra de prosa autobiogràfica, de gran interès per conèixer la seva persona i la seva poesia;

– cinc textos d’homenatge, escrits per Ricard Torrents, Emili Teixidor, Lluís Solà, Xavier Folch i Joaquim Molas.

Miquel Martí i Pol a CD1M

Ref. 15

Dicciomàrius

Màrius Serra

laButxaca

El llibre que estaves esperant! Per fi trobaràs els millors enigmes de Màrius Serra reunits en forma de llibre per tal que puguis entretenir-te i capficar-te rumiant quina és aquella paraula que s’amaga rere les sempre peculiars i divertides definicions del nostre enigmista preferit. Un llibre pensat perquè tothom en pugui gaudir, sigui en solitari o bé en grup.

Organitzat per nivells –júnior, sènior i expert– i amb un capítol temàtic dedicat als topònims, el lector hi trobarà hores i hores d’entreteniment.

El llibre admet dues lectures: com a llibre d’enigmes o bé com a diccionari. Al final trobareu el Solucionàrius, que inclou les respostes de cada enigma, i també el Dicciomàrius, que presenta les paraules ordenades alfabèticament amb la seva referència per localitzar-ne la definició.

La web de Màrius Serra

Ref. 16

Vuit històries curiosament actuals (2a ed.)

David Paloma

Il·lustracions de Jordi Vila

A partir de 7 anys

Cruïlla

Podrien ser vuit contes de l’any de la picor, perquè hi surten comtes i comtesses, cavallers i servents, pagesos i donzelles, i ocells, una serp gegant i tota una bèstia que treu foc pels queixals, però són històries en què el temps potser no ha acabat de passar, com si fossin d’avui mateix. Recull de contes de fantasia per a infants a partir de 7 anys.

Ref. 17

El temps, a temps

Alfred Rodríguez Picó

Amb més de 100 fotografies a tot color

El Periódico

Llibre de divulgació dels fenòmens meteorològics: núvols, tempestes, precipitacions, fenòmens òptics, el vent, fenòmens extrems i un capítol dedicat als fenòmens meteorològics extrems a Catalunya.

Alfred Rodríguez Picó va descobrir ben jove la passió per la meteorologia. Als nou anys va tenir el seu primer observatori, al barri d’Horta de Barcelona. Poc després, als 14 anys, col·laborava ja com a observador al Servei Meteorològic Nacional, i dos anys més tard va aconseguir la seva primera feina com a informador meteorològic a Ràdio Barcelona, La Vanguardia i El Noticiero Universal, entre d’altres. Entre 1984 i 2002 va ser un dels homes del temps de TV3 i Catalunya Ràdio, i actualment ho és de Barcelona TV. També, des del 2006, col·labora a El Periódico amb la secció «Meteomania». Autor de diversos llibres sobre la matèria, com Quin temps farà? o Observant el temps, els seus coneixements i la seva passió a l’hora de transmetre’ls li han atorgat una gran popularitat i és una de les cares més conegudes de la meteorologia a Catalunya. Una introducció idònia a l’apassionant món de la meteorologia.

Ref. 18

Diccionari de la llengua catalana en CD-ROM

Enciclopèdia Catalana

Per a PC/Windows. Internet Explorer 6 o superior. 20MB de disc dur. Es pot copiar al disc dur i no cal tenir-lo al lector per consultar-ne les dades.

Ref. 19

Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés

Selecció, introducció i notes: Juli Capilla

Bromera

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993) és el poeta valencià més important des d’Ausiàs March. Autor d’una prolífica i variada obra, Estellés es va dedicar al periodisme, una professió que va condicionar el seu estil, la seua manera de dir. No debades, Estellés fa al llarg de la seua obra una crònica social –i per què no dir-ho, també política– de la realitat de la seua època, marcada pel franquisme i per una Transició viscuda sota les convulsions de l’anomenada batalla de València. De tot plegat, ens en dóna notícia el poeta als seus versos, els quals exploren quatre línies temàtiques bàsiques: la poesia civil, la poesia de la quotidianitat, la poesia existencial i la poesia imaginativa. Aquest acostament a la realitat explica, en bona part, la seua popularitat, l’extraordinària recepció i la calorosa acollida que va tenir entre els valencians, però també a Catalunya i a les Illes, fet que el converteix en un dels poetes autòctons més llegits de tots els temps.

Vicent Andrés Estellés a CD1M

II. Per als donatius de 26 euros o més (ref. 21-29 o qualsevol de les anteriors)

Ref. 21

113 paraules per salvar

Josep-Lluís Carod-Rovira

Ara Llibres

Quan va ser l’últim cop que vas fer una becaina? I que et van clavar un calbot després de burxar algú? Has esbrinat si tot rutlla tal com ho havies previst? Quines coses t’esgarrifen o et angúnia? I què et fa nosa?

Josep-Lluís Carod-Rovira recull 113 paraules d’ús comú en la llengua catalana que han passat d’avis a pares i de pares a fills. Arribaran també als teus fills o als fills dels teus fills?

Cinc d’aquestes paraules a CD1M

Ref. 22

Tinc més dubtes

El petit llibre del català correcte, 2

Rudolf Ortega

La Magrana

Després de la bona acollida de Tinc un dubte, que va tenir una adaptació a Televisió de Catalunya, Tinc més dubtes amplia el repertori de consells per millorar el coneixement de la llengua catalana amb 250 dubtes nous de nivell mitjà. A través de petits fragments en prosa que s’allunyen de l’estil gramatical més ortodox, els dubtes s’agrupen en cinc capítols temàtics: el primer, sobre fonètica, mostra que no sempre pronunciem com cal el que escrivim correctament; el segon, sobre puntuació, ofereix un catàleg essencial dels signes gràfics que s’utilitzen per ordenar un text i afegir-hi matisos; el tercer, sobre morfosintaxi, fa atenció a qüestions de concordança, temps verbals, pronoms i preposicions; el quart, sobre lèxic, planteja solucions a les incorreccions de vocabulari més habituals; i finalment, el cinquè, sobre etimologia, constitueix una guia ràpida sobre els camins diversos que prenen els mots per arribar als nostres dies.

Cinc mots de Tinc més dubtes a CD1M

Ref. 23

Xocolata desfeta

Exercicis d’espill

Joan-Lluís Lluís

La Magrana

Com cada primer dijous de mes, un jove va a prendre una xocolata desfeta al carrer de Petritxol. Una noia l’espera i, al crit de “Jo també sóc de Cassà de la Selva!”, li clava un ganivet. Aquesta escena serveix Joan-Lluís Lluís per donar forma als seus Exercicis d’estil particulars. A la manera de Raymond Queneau, Lluís ha escrit la mateixa història de 123 maneres diferents. El resultat és una Xocolata desfeta que us servim en forma de llibre, un recital joiós de celebració de la llengua catalana: dels seus diversos resgistres, de la literatura que li ha donat caràcter, de la bellesa que atresora i de la plasticitat infinita que s’hi manifesta en un joc de miralls. Recomanem sense embuts ni pudor la lectura de Xocolata desfeta (Exercicis d’espill) als amants dels jocs de paraules, als lletraferits i als parlants a peu d’obra que gaudeixen, custodien i conreen la nostra llengua. A tots vosaltres, bon profit!

Cinc mots de Xocolata desfeta a CD1M

Ref. 24

Diccionari de frases fetes, refranys i locucions

Amb l’equivalència en castellà

Enciclopèdia Catalana

Recull de 3.466 frases fetes, refranys i locucions. Amb la definició, exemples d’ús i l’equivalència en castellà. I amb un índex de totes les equivalències castellanes amb remissió a la corresponent entrada en català. Frases fetes: faltar un bull, treure foc pels queixals, perdre bous i esquelles, aixafar la guitarra, ésser bufar i fer ampolles... Refranys: el diable, quan és vell, es fa ermità; qui no té un all té una ceba; no es pot matar tot el que és gras; a cada bugada es perd un llençol... Locucions: a tort i a dret, de viu en viu, mig figa mig raïm, de retruc, sense suc ni bruc...

Les frases fetes, els refranys i les locucions són recursos expressius complexos i quotidians de la llengua que apareixen, en graus diferents, en gairebé tots els tipus de textos, orals i escrits: periodístics, literaris, familiars, vulgars, etc. Aquest diccionari, doncs, respon a la necessitat que pot tenir el parlant nadiu de confirmar el valor d’un d’aquests gris o d’aprendre’n de nous, i a la necessitat de l’aprenent de familiaritzar-s’hi.

Ref. 25

Diccionari de dubtes i dificultats del català

Jordi Bruguera

Enciclopèdia Catalana

Matisar o matitzar? Conseqüent o consegüent? A baix o avall? Espònsor o patrocinador? Alçada, altura, alçària o altitud? El succeí o li succeí? Almenys o al menys? Cabal o cabdal?

Aquest diccionari intenta aclarir més de 3.650 dubtes o dificultats molt diversos, amb indicacions pràctiques i molts exemples il·lustratius. Una eina bàsica tant per a l’aprenent de català que el vol perfeccionar com per al professional de la llengua que també pot ensopegar amb certes dificultats o qualsevol persona que vol expressar-se amb correcció.

Ref. 26

RodaMots: deu anys fent 'Cada dia un mot'

Jordi Palou, Pau Vidal

Empúries

«A voltes no cal canviar ni una lletra per suscitar mutacions verbals. És el cas del meu llibre preferit d’aquest Sant Jordi: Rodamots, de Jordi Palou amb Pau Vidal (Empúries), vers Globetrotters dels mots. Un rodamot, fins fa poc, només era una roda moguda a mà en un torn o una filadora. Però ja fa una dècada que en Palou malda per afegir-hi un nou sentit: la tramesa gratuïta d’un mot diari per correu electrònic. El model és l’AWAD (A Word A Day) d’Anu Garg. Palou el va conèixer l’hivern de 1999 i va decidir obrir-ne una franquícia catalana a www.rodamots.com. Deu anys després, som més de 15.000 els subscriptors que rebem cada matí un mot en un pulquèrrim missatge que en conté les accepcions, l’etimologia i una cita literària que el contextualitza. Ara, per una d’aquelles paradoxes de l’era digital, la proposta salta al paper, en un format atractiu que inclou l’escreix aportat pels receptors del mot diari. Al llibre, la feinada palouana es veu complementada per l’enginy del Vidal de les vidàliques, lingüista titulat que demostra una gran perícia amb els títols i subtítols que lliguen la salsa. S’alça la sessió, que tots som rodamotaires.» (Màrius Serra, Avui, 4 d’abril del 2009)

Més informació sobre el llibre

Ref. 27

Una casa a Florència

William Somerset Maugham

Traducció de Julià de Jòdar

Viena

Des del balcó de l’espectacular vil·la florentina on passa les vacances, Mary Panton fa balanç de la seva situació: essent una vídua encara jove i bonica, són moltes les ofertes de matrimoni que, sens dubte, li poden arribar, per bé que el més assenyat, sens dubte, seria triar l’afectuós i honorable Edgar Swift, destinat a un càrrec de notorietat a l’ambaixada de l’Índia. Mentre espera que ell es decideixi a fer el pas, una circumstància imprevista amenaça de trastocar de sobte el brillant futur de la noia. «Un novel·lista que va escriure: “Les persones assenyades no llegeixen mai una novel·la com si es tractés d’una obligació; les llegeixen per divertir-se”, ofereix moltes garanties» (Jordi Llovet).

Crítica de Jordi Llovet a El País

Ref. 28

Un ós anomenat Paddington

Michael Bond

Traducció de Maria Rossich

Il·lustracions de Peggy Fortnum

Viena

Els nens anglesos llegeixen molt més que els nens catalans. I el seu primer llibre sol ser Un ós anomentat Paddington. Potser no és una casualitat.

Un ós anomenat Paddington és, sobretot, un gran clàssic infantil, tot i que és un magnífic divertiment per a totes les edats. Ha estat traduït a més de 40 idiomes i se n’han fet centenars d’edicions. Aquesta és la primera vegada que es publica en català, en una edició que inclou les il·lustracions originals.

«Un ós? Aquí, enmig de l’estació de tren? —va dir la senyora Brown mirant el seu marit amb cara de sorpresa—. Quina ximpleria, Henry, no pot ser.» Però el senyor Brown no s’equivocava: l’osset era allà, just al mig de l’andana, amb un barret estrany i una etiqueta penjant del coll que deia: «Si us plau, tingueu cura d’aquest ós. Gràcies». Així que els Brown el van convidar a berenar i se’l van emportar a casa, pensant que potser s’acabaven de ficar en un embolic... Però és que llavors no sabien que els embolics de veritat encara havien d’arribar. Perquè en Paddington és d’aquesta mena d’óssos a qui sempre passen coses.»

Ref. 29

Històries de la prehistòria

Alberto Moravia

Traducció d’Àlvar Valls

Il·lustracions de Francesc Viladot

Viena

Fa uns quants milions d’anys, el món que avui coneixem estava poblat per uns éssers molt estranys: una baleneta diminuta, un ós formiguer disposat a canviar de dieta per ser coronat rei de les formigues, un pingüí convençut que no hi ha res més resistent que el gel (fins i tot al tròpic!)... I també hi havia el Coco Dril, la Cama Leona, el Peres Ós i molts més que, és cert, s’assemblen molt a animals que coneixem, però no són ben bé iguals (i qui ho és, després de milions d’anys?). Perquè aquestes Històries de la prehistòria són, en primer lloc, històries. I quan les llegim hi descobrim una pila de coses dels animals, però encara més dels éssers humans, aquesta espècie que sempre es queixa de tot, fins al punt que un dia el Pa-re-tern va perdre la paciència i va dir el que feia molt de temps que havia de dir: «Nois, si us avorriu, potser és perquè sou uns avorrits». Un clàssic de la literatura italiana per a totes les edats.

Un tast d’Històries de la prehistòria

III. Per als donatius de 35 euros o més (ref. 31-37 i 99 o qualsevol de les anteriors)

Ref. 31

Verbàlia 2.0

Màrius Serra

Empúries

A finals del segle passat, Màrius Serra va descobrir un nou continent i el va anomenar Verbàlia. Des de llavors que es dedica a explorar-lo a fons, sobretot en català, però també en altres llengües com l’anglès, l’espanyol, el francès o l’italià.

Verbàlia és el país dels verbívors, una Terra Incògnita sense fronteres gaire definides ni llei d’estrangeria. És verbívor tothom que beu verbs i els fa ballar. Ara l’era digital ha canviat la fesomia del país dels verbívors, i aquest Verbàlia 2.0 n’és la prova.

Perquè Verbàlia és, sobretot, un Estat Mental. Cada cop que un verbívor practica un joc verbal en redefineix la sobirania, i en l’era d’internet això passa cada dia. La Constitució de l’Estat Mental de Verbàlia es limita a regular una tirallonga de mutacions i permutacions dels mots, tot establint-ne les bases legislatives que consten en aquest llibre.

El plaer de jugar amb les paraules és ancestral: una línia subtil i poc coneguda enllaça l’enigma de l’Esfinx, els mètodes de la Càbala, els artificis de la poesia barroca, els jocs irreverents de les avantguardes i els mots encreuats dels diaris. Aquesta línia imaginària recorre el país dels verbívors d’una banda a l’altra.

El llenguatge dóna molt de joc i tots hi juguem una hora o altra, encara que no sapiguem què és un logogrif o un anagrama, un calembour o un lipograma, un palíndrom, una paronomàsia o un contrapet. A Verbàlia 2.0 trobareu mig centenar d’artificis verbals ben definits, historiats i exemplificats.

Us proposem començar l’exploració de Verbàlia tot seguit. Us advertim que si us hi instal·leu, serà el mateix país qui us colonitzarà a vosaltres. Obriu aquest llibre per qualsevol pàgina i llegiu-ne quatre ratlles. Us costarà tornar-lo a tancar.

Cinc mots de Verbàlia 2.0 a CD1M

Ref. 32

Això del català. Podem fer-ho més fàcil?

Albert Pla Nualart

Pròleg de Joan Solà

Columna

Cap reforma normativa farà la llengua normal. L’únic que la farà normal és que el català sigui necessari per viure i progressar allà on es parla. Però sense una reforma l’enorme esforç per recuperar l’ús social serà sempre entrebancat pel que era només una proposta tècnica feta per algú, Pompeu Fabra, que no va voler mai que es convertís en dogma.

Si el marc social estira cap al castellà, i la normativa noucentista, mantinguda quasi intacta, contradiu la intuïció del parlant menys interferit, la sensació d’artificiositat, de dubte general i irreparable pot tenir, està tenint, un enorme efecte desencoratjador. La correcció pot acabar sent el patrimoni d’uns especialistes que es continuaran barallant mentre l’usuari es resigna a no saber-ne.

Ben lluny d’això, aquest llibre aposta per una correcció a l’abast de l’usuari mitjà. Que s’actualitzi en la dialèctica entre corrector i corregit i doni resposta a les necessitats comunicatives. Una normativa per fer del català la llengua d’aquest país en la societat multiètnica del segle XXI.

Entrevista a Albert Pla Nualart: «El català és més difícil del que caldria»

Ref. 33

Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l’ull

Víctor Pàmies

Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys és un llibre autoeditat per Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia, la ciència que estudia els refranys, i el primer llibre en català finançat a través del crowdfunding, el mecenatge de moltes persones, a través de la plataforma Verkami, de microfinançament de projectes creatius.

L’obra recull, ordenades alfabèticament, més de 700 parèmies sobre l’ull (locucions, frases fetes i refranys, bàsicament), amb equivalències idiomàtiques, sinònims, l’explicació i altres dades sobre l’ús i extensió de cada expressió. Clou l’obra un índex invers castellà-català i la bibliografia consultada.

Raons que rimen, el blog de Víctor Pàmies · Blog del llibre

Ref. 34

Barcelona en Diagonal. Una crònica gràfica

Lluís Permanyer

Amb més de 120 fotografies

Viena

Més de 120 fotografies de la Diagonal tal com era i tal com l’hem anat transformant, comentades per Lluís Permanyer, cronista de la ciutat de Barcelona. Amb una amplíssima documentació sobre Barcelona, aquest llibre ofereix al lector dades curioses o molt poc conegudes sobre la ciutat, profusament il·lustrades amb fotografies de l’època.

N’hi ha prou amb un cop d’ull al projecte d’Ildefons Cerdà per veure que el genial arquitecte volia que la Diagonal fos una de les vies més importants de la ciutat. Amb els seus onze quilòmetres, és el carrer més llarg de Barcelona, i en alguns trams també el més ample. Però no solament per això és especial: havia de tenir una funció cabdal en la comunicació amb l’exterior de la ciutat, i havia de servir per ordenar l’entramat urbanístic, unint l’Eixample, que s’estava construint amb una empenta formidable en la segona meitat del segle XIX, amb Gràcia i Sant Gervasi. I per fer-ho, Cerdà va triar una forma que trencava radicalment la quadrícula de l’Eixample.

«La Diagonal històrica»

Tast de Barcelona en Diagonal

Ref. 35

Un amor d’en Swann

Marcel Proust

Traducció de Josep Maria Pinto

Viena

Els llibres segon i tercer d’A la recerca del temps perdut, en què Proust tracta l’efervescència de la passió i el pòsit que deixa quan ja s’ha esbravat. Una experiència literària inoblidable.

Charles Swann, un home faldiller i ben relacionat amb l’alta societat parisenca, coneix un dia al teatre la bella Odette de Crécy, una demi-mondaine amb la qual coincideix després regularment al saló de la senyora Verdurin. Al principi, en Swann no se sent particularment atret per ella; tanmateix, a casa dels Verdurin, el so de la sonata de Vinteuil li desvetlla un sentiment amorós que fins aquell moment no havia conegut mai. Després d’una nit en què ell la busca per tots els restaurants i bars de París, en Swann i l’Odette esdevenen, finalment, amants. Tanmateix, a partir de llavors la gelosia es convertirà en el motor de la seva relació, especialment quan en Swann descobreix que l’Odette duu una vida que ell ignora.

«Marcel Proust i l’ofici d’escriure», per Glòria Farrés

Ref. 36

Contes drolàtics

Honoré de Balzac

Traducció de Jaume Ortolà

Riurau

«Aquest és un llibre d’alta digestió, ple de divertiments de bon gust, especiat per a aquells tan il·lustres gotosos i tan preciosos bevedors als quals es dirigeix lo nostre digne compatriota, honor eterna de Turena, François Rabelais.» Amb aquesta endreça comença l’obra més irreverent de Balzac, els Contes drolàtics, un recull de trenta històries de caràcter eròtic i burlesc, ambientades en la França medieval i renaixentista. Amb il·lustracions originals de Gustave Doré.

«Una de les glòries de la civilització occidental.» —Stephen Vizinczey

«En realitat, tant pel seu contingut eròtic, predominant, com per la llengua que s’hi fa servir, aquests Contes drolàtics semblen fets —com més tard ho faria Flaubert en la seva novel·la pòstuma— per espantar la classe burgesa que tant s’adelitava en la lectura de les seves innombrables novel.les de la sèrie de la Comédie humaine. De tant en tant apareixen escriptors que un bon dia escriuen un llibre pel mer plaer de “fer anar el llenguatge”: llavors la llengua de què parteixen, el francès en aquest cas —com va ser-ho l’anglès en el cas d’Ulysses, i encara més de Finnegans Wake, de Joyce— explota fins a convertir-se en una festa que molta gent trobarà deliciosa, tant en l’original com en aquesta extraordinària traducció, plena de mèrit.» —Jordi Llovet (El País—Quadern)

Sobre aquesta edició dels Contes drolàtics

Ref. 37

Vocabulari del pagès

Miquel Pont

Pòrtic

Què és un lluquet? Quant és un petricó? I un quartà? Prendrem mal si xollem? La ràpida transformació de la societat durant els darrers cinquanta anys ha deixat a un pas de l’oblit el patrimoni cultural de la pagesia. Una forma de vida i una determinada visió del món estan a punt de desaparèixer i, en conseqüència, també el lèxic que caracteritza el món de la pagesia.

Pagès tota la vida i escriptor d’ençà de la jubilació, Miquel Pont (Cervera, 1936) és un personatge singular, un home arrelat a la terra i un testimoni excepcional de la transformació de la pagesia catalana durant els darrers anys. Ens va donar un primer tast de la seva experiència a Les feines de la vella pagesia (Proa, 2000), un llibre esplèndid i amb la virtut d’haver engrescat un grapat important de lectors. Dos anys després, va tornar amb un llibre d’història viva, Calendari dels vells oficis (Proa, 2002), en què continuava la recuperació de la memòria dels pagesos catalans i aprofundia en la reconstrucció d’unes formes de vida que a hores d’ara són gairebé perdudes. Durant vint anys, Miquel Pont ha recorregut masies, museus i col·leccions privades per elaborar aquest valuós vocabulari, profusament il·lustrat.

Mots relacionats amb el camp i els pagesos a CD1M

Ref. 99

Dos llibres (o discos) a triar entre els següents (vegeu-ne la informació més amunt):

• 11 No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen, de David Paloma i Albert Rico

• 13 Europeus, de Joan F. Mira

• 14 Homenatge a Miquel Martí i Pol. Els millors poemes, la millor prosa

• 16 Vuit històries curiosament actuals, de David Paloma

• 17 El temps, a temps, d’Alfred Rodríguez Picó

• 24 Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l’equivalència en castellà

• 25 Diccionari de dubtes i dificultats del català, de Jordi Bruguera

• Altres títols de campanyes anteriors (vegeu aquí i aquí)

Amb la col·laboració de: