| |
|
Epònims: els
noms propis de la ciència El
nostre llenguatge és ple d'epònims i sovint són tan usats que desconeixem que
provenen d'algú que va existir i que va immortalitzar el seu nom per sempre
més. En el cas de la ciència, aquest és un fet molt comú i també, sovint,
ignorat. Física, química, matemàtiques, biologia i medicina en donen nombrosos
exemples. Josep-E.
Baños Professor de la
Universitat Pompeu Fabra El Diccionari
de la Llengua Catalana defineix epònim com "que dóna el seu nom
a un poble, a una ciutat, a una època". Encara que aquests noms poden
tenir qualsevol origen, és bastant freqüent que es refereixin a persones que,
per una raó o una altra, estan relacionades amb el terme que acompanyen. Dit
així, sembla una mica estrany i potser alguns lectors ignoren que el seu
llenguatge és ple d'expressions eponímiques i que moltes són fins i tot reconegudes
a l'esmentat Diccionari. Vegem-ne algunes. Quan van a veure
un derbi esportiu, pocs afeccionats coneixen que el terme prové de Edward
Stanley, dotzè comte de Derby, que va organitzar unes famoses carreres de
cavalls al segle XVIII. Si fa fred, és normal que ens posem un càrdigan, nom
d'una peça de roba que prové de James Thomas Brudenell, duc de Cardigan, que
portava un jersei de llana fins a la cintura i de mànigues llargues. Si les
coses van malament, potser caldrà prendre mesures draconianes, d'una severitat
excessiva, com feia el legislador atenès Dracon. Però els afectats podrien
enfadar-se i iniciar un boicot (de Charles Cunningham Boycott, un capità
britànic poc estimat a Irlanda). Desprès podem anar a escoltar un concert de
saxofon, instrument inventat per Adolphe Sax al segle XIX, o de música
rastafari (de Ras Tafari, nom de Haile Selassie, emperador d'Etiòpia, que era
considerat un important símbol per a grups de nadius de Jamaica). Abans d'anar
a dormir, podrem menjar un sandvitx (del mandrós i jugador John Montague, quart
comte de Sandwich, que demanava entrepans per no haver d'aixecar-se de la
partida per anar a taula), prendre un got de llet pasteuritzada (de Louis
Pasteur, microbiòleg francès) i fer la darrera trucada al nostre amor platònic
(de Plató, filòsof grec). El paràgraf
anterior és una mostra de com usem nombroses paraules que són epònims sense
adonar-nos-en, com li passava amb la prosa a aquell famós personatge de
Molière. Podríem esmentar-ne d'altres que encara associaríem menys a un
personatge, com mausoleu (de Mausolus, rei de Cària al segle IV abans de Crist)
o guillotina (de Joseph Ignace Guillotin, que va proposar-ne, no inventar, l'ús
per fer les execucions judicials més humanitàries). Però anem al tema d'avui,
els epònims a la ciència. Totes les
ciències bàsiques, com la física, la química o les matemàtiques, però també
algunes d'aplicades com la medicina o la biologia, tenen el seu vocabulari ple
de paraules i expressions relatives a algun personatge que va tenir força
relació amb el tema pel qual és recordat. Per exemple, en l'àmbit de la física
trobem moltes unitats de mesura amb el nom de l'investigador que va col·laborar
activament en el camp en què s'usen. Recordem així l'ampere (intensitat de
corrent, del francès André Marie Ampère), l'àngstrom (longitud d'ona d'una
radiació, del físic i astrònom suec Anders Jonas Ângstrom), el decibel
(intensitat acústica, de l'escocès Alexander Graham Bell, conegut per la
invenció del telèfon), l'hertz (freqüència, de l'alemany Heinrich Rudolf Hertz
), el joule (energia, treball i quantitat de calor, de l'anglès James Prescott
Joule), el newton (força, del famós científic anglès Isaac Newton), pascal
(pressió, del científic i filòsof francès Blaise Pascal), volt (diferència de potencial
o voltatge, del comte italià Alessandro Volta) o watt (potència, de James Watt,
conegut inventor escocès). A part de les unitats de mesura, també trobem
epònims en l'escala de Richter per mesurar la intensitat dels terratrèmols (de
Charles Francis Richter, professor nord-americà de sismologia) o el comptador
de Geiger per detectar la radioactivitat (del físic alemany Johannes Hans
Wilhem Geiger). I no oblidem un dels més populars, els motors dièsel, invent de
Rudolf Diesel, que el patentà l'any 1892. En química,
alguns elements porten el nom de destacats científics, com el número 99 o
einsteini (d'Albert Einstein, que va enunciar la teoria de la relativitat) o el
96 o curi (de Pierre i Marie Curie, el conegut matrimoni de físics). També és
prou conegut el nombre d'Avogadro, en record del químic italià comte Amedeo
Avogadro, i no podem oblidar alguns d'altres com el cicle de Krebs (del
bioquímic alemany Hans Adolf Krebs). En la vida diària, cal recordar la ja
pràcticament desconeguda baquelita, el nom comercial de la resina obtinguda de
la polimerització del fenol i del formaldehid usada com a aïllant elèctric, que
fou inventada l'any 1907 pel químic belga Leo Hendrik Baekland. En matemàtiques,
només tres exemples: l'àlgebra booleana, que recorda la contribució del
matemàtic anglès George Boole, els logaritmes neperians o de base e, obra de
John Neper al segle XVI, i el famós diagrama de Venn, inventat pel matemàtic
anglès John Venn. A l'àmbit
biomèdic les contribucions són nombroses. Recordem, en el camp de la
psicologia, el sadisme (en record dels escrits del marquès de Sade) o el
masoquisme (per la famosa novel·la de Leopold Sacher-Masoch). En biologia, són
prou coneguts el color fúcsia (de l'arbust del gènere Fuchsia descrit
pel naturalista alemany Leonhard Fuchs) o la nicotina (en honor de Jean Nicot,
que va introduir el tabac a França i de qui la planta de qual s'obté va ser
anomenada nicotiana). A microbiologia,
també tenim exemples com la salmonel·losi, malaltia causada per la salmonel·la,
un bacteri que deu el seu nom al seu descobridor, el veterinari nord-americà
Danierl Elmer Salmon, o la Yersinia, família de bacteris que poden
produir la pesta bubònica, i descobertes pel bacteriòleg suís Alexandre Emil
Jean Yersin. Molts dels
epònims esmentats reconeixen les aportacions de científics singulars al llarg
de tota la història, i són un element de reconeixement d'una època romàntica de
la ciència que probablement no tornarà. És possible que n'apareguin més en els
propers anys? Ho dubto, ja que els temps actuals són de treball de grans equips
d'investigadors i no de savis aïllats que fan contribucions destacades.
Per exemple, al segle XIX el virus de la sida hauria estat anomenat de
Montagnier-Gallo en honor dels seus descobridors, mentre que en ple segle XX la
cosa ha quedat en un trist i prosaic virus de la immunodeficiència humana. Les raons per
explicar aquest canvi d'opinió son diverses. Així, en molts ambients científics
es considera l'ús d'epònims una concessió a la vanitat humana i, com a tal,
inacceptable. Cal afegir també la confusió que l'ús d'epònims pot generar quan
se n'usen de diferents per referir-se a la mateixa realitat, com per exemple el
càlcul infinitesimal, que és de Leibniz en unes obres i de Newton en d'altres.
En altres ocasions, el mateix epònim te significats diferents, com passa en
medicina amb el signe de Babinski, que pot tenir fins a cinc significats
diferents. I parlant de
termes de medicina, aquesta és potser la ciència en què els epònims són més freqüents,
tant que gairebé es converteixen en un plaga. Comentar-los requeriria un
article sencer... Publicat a l’Avui, 15 de novembre del 2003 Epònims a 'Cada dia un mot' |